Europa otzidentale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Europa otzidentale

S'Europa otzidentale o Europa de s'Ovest est una regione geogràfica posta in su chirru otzidentale de su continente europeu. Su faeddu, cunsideradu in sensu ladu, tenet connotatziones polìticas, culturales e podet fintzas èssere impreadu pro inditare totu cussos istados chi durante sa gherra frida no fiant regìmenes comunistas.

Sa partzidura de s'Europa in duas metades, otzidentale e orientale, est duncas dèpida massimamente a resones istòricas prus chi non geogràficas.

Dae s'agabbu de sa segunda Gherra Mundiale su faeddu descriet totu cussos paisos de su continente caraterizados pro artos tenores de vida, sistemas de guvernos democràticos, economias ammisturadas (chi benint a èssere is chi si poderant subra su mercadu lìberu ma chi ammitent s'interventu de s'istadu pro mantènnere su bene istare comunu) e alleàntzia cun is Istados Unidos de Amèrica, non prus membros de sa NATO.

Atualmente, e pretzisamente a sighidu de sa ruta de su blocu sovièticu, custa definitzione polìtica est faghende·si·nche obsoleta, o a su nessi unos cantos aspetos chi ddi pertocant cherent currègidos.

In die de oe, su cuntzedu de Europa otzidentale est acapiadu meda a s'islargamentu de s'Unione Europea.

Divisiones istòricas[modìfica | edit source]

Època clàssica e medievale[modìfica | edit source]

Una divisione culturale e linguìstica si podet giai trassare dae antighidade, in època romana, in ue is provì

ntzias orientales fiant de tzivilizatzione ellenìstica e de allega grega, contra is de otzidente de allega latina. Cun s'ischirriadura de s'impèriu in unu impèriu romanu de otzidente e unu impèriu romanu de oriente, custa istesiadura s'at fintzas a afortiare.

Dae s'Edade antiga tardia e durante totu s'Edade Mèdia, sa parte otzidentale de s'Europa fiat caraterizada de instabilidade e incuida econòmica, contra s'area orientale in ue s'impèriu romanu de oriente diat àere sighidu a prosperare pro unos àteros 1000 annos.

Est a custu matessi perìodu chi remontat sa divisione religiosa, dèpida a s'iscisma mannu intre crèsia

catòlica, chi at pois a dominare subra is istados otzidentales, e crèsia ortodossa chi at antimes a dominare subra is de oriente.

Època moderna[modìfica | edit source]

Partzidura de s'Europa durante sa Gherra Frida

Dae su de 15 fintzas a su de 19 sèculos, a fatu de sa ruta de impèriu bizantinu totu sa parte balcànica de su continente at a intrare in sa ròdia de is otomanos S'istòria culturale de s'Europa otzidentale at antimes a èssere singiada dae eventos comente su Rinaschimentu, dae època moderna dae sa riforma protestante de Martin Luther e sa contrariforma de sa crèsia catòlica, fintzas a s'illuminismu, sa rivolutzione industriale e sa rivolutzione frantzesa.

Gherra frida[modìfica | edit source]

A s'agabbu de sa segunda Gherra Mundiale su benidore de su continente fiat detzìdidu dae is Alleados sètzidos a una mesa in sa Cunferèntzia de Jalta de su 1945, tenta intre su presidente de is Istados Unidos de Amèrica Franklin D. Roosvelt, su primu minìstru britànnicu Winston Churchill e su presidente de s'Unione Soviètica Josif Stalin.

S'Europa de su pustis-gherra fiat partzida in duas àreas de ròdia mannas: a manu de s'ovest is istados influentzados dae Istados Unidos, a manu de s'est is de influèntzia soviètica.

Custa partzidura at tentu logu fintzas a su 1989, cun sa ruta de su Muru de Berlinu e s'afatante iscontzu de s'Unione Soviètica.

Istados europeos otzidentales geogràficos[modìfica | edit source]

Europa otzidentale segundu bisura geogràfica

Segundu bisura pretamente geogràfica, is istados europeos otzidentales sunt: