Rivolutzione industriale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Tziviltade nuraghesa
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Cina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Arta edade mèdia
Bàscia edade mèdia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

S'espressione rivolutzione industriale fiat usada pro sa prima borta in Frantza a inghìriu de su 1820 pro designare s'imparis de càmbios chi si fiant produidos in Inghilterra e Iscòtzia in sa segunda metade de su sèculu XVIII.[1] Is adelantaduras tècnicas —sustotus sa màchina a pampore—, s'isciopu demogràficu chi fiat cumintzadu partende dae su 1750 e s'abbandonu de sa vida rurale aiant cumportadu càmbios a fundu de sa sotziedade.

Custa rivolutzione aiat marcadu una truncadura in su cursu de s'istòria e aiat trasformadu sos èsseres umanos dae massajos e pesadores in manipuladores de màchinas. Duncas, sa rivolutzione Industriale aiat modificadu is bases econòmicas de sa sotziedade, chi, de manera progressiva, fiat basende·si subra sa produtzione industriale. Is tzitades si fiant cunvèrtidas in tzentros superpopulados in ue b'aiant is logos de domo e traballu de una classe sotziale noa, sa classe operaja, chi fiat nàschida cun s'imbentadura de sa cadena de montàgiu. S'esistèntzia de custu nou istadu sotziale, aiat portadu a sa cumparèssida de ideologias noas comente su liberalismu e su sotzialismu, chi diant cunfigurare su mundu cuntemporàneu.

Custu protzessu, cumintzadu in Bretagna Manna, si fiat impostu a bellu a bellu in su restu de paisos europeos —mancari sa farta de matèrias primas e de mercados—, in is Istados Unidos e in Giapone; a pagu a pagu si fiat istèrridu a àteras partes de su mundu. S'efetu suo subra sa sotziedade fiat istadu enorme.[2] Partende dae su 1870, si fiat produidu unu brincu nou in s'isvilupu de su sistema capitalista cando sa prima Rivolutzione Industriale si fiat fùndida cun sa chi diat pigare nùmene de segunda rivolutzione industriale. In custa segunda fase, su progressu tecnològicu e econòmicu aiat retzidu una impèllida manna cun su fraigu de màchinas alimentadas cun pampore –chi fiant usadas pro is naes e trenos–, e partende dae 1873, sa cumpàssida de su motore de combustione interna e s'energia elètrica.

B'ant cuntierras intre is istòricos pro su chi pertocat su perìodu de inghitzu de sa Rivolutzione Industriale. Eric Hobsbawm defendet sa tesi segundu chi sa rivolutzione fiat cumintzada durante sa dècada de su 1780 e non si fiat isvilupadu in manera prena fintzas a sos annos 1830 o 1840,[3] mentras chi T. S. Ashton sustenet chi aiat partidu, tzirca intre sos annos 1760 e 1830.[4]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Revolució Industrial (XML), in enciclopedia.cat.
  2. (EN) Lester R. Brown, Eco economy, ISBN 8125022031.
  3. (EN) Hobsbawm, ERic., The Age of Revolution: Europe 1789–1848, ISBN 0349104840.
  4. (EN) Inikori, Joseph E., Africans and the Industrial Revolution in England, ISBN 0 521 01079 9.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]