Tziviltade cartaginesa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Impèriu cartaginesu
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Cina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Arta edade mèdia
Bàscia edade mèdia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

Cartàgine (in punicu: Qart-ḥadašt, 𐤒𐤓𐤕•𐤇𐤃𐤔𐤕‬, Qart-ḥadašt – "Tzitade Noa") fiat sa tzitade-istadu fenìtzia de Cartàgine e intre sos de 7 e 3 sèculos a.C., cumprendiat s'Impèriu Cartaginesu, s'àrea de influèntzia sua. S'impèriu si isterriat subra una parte manna de s'Àfrica de su Norte e inglobaiat partes sustantziales de sa costera ibèrica e de is ìsulas de su lutone mediterràneu.

Cartàgine fiat istada fundada in su 814 a.C. In cuss'època dipendente dae s'istadu fenìtziu de Tiru, aiat balangiadu indipendèntzia a manu de su 650 a.C. e aiat istabilidu s'egemonia polìtica subra is àteras colònias fenìtzias de su mediterràneu de ponente, fintzas a sa fine de su de 3 sèculos a.C. A su tempus de massima espansione, serbiat de tzentru cummertziale de importu, cun istatziones de cummeèrtziu chi si isterriant in totu sa regione.

Cartàgine fiat pro manna parte inimiga de sos gregos de Sitzilia e de sa Rèpùblica romana, cosa chi aiant tenut a cusseguèntzia unos conflitos armados connotos rispetivamente suta numene de gherras grego-pùnicas (a cara de su 600-265 a.C.) e gherras pùnicas (264-146 a.C.). Sa tzitade depiat fintzas acarare sos Bèrberos, bividores indìgenos, potentzialmente ostìles de sa regione in ue Cartàgine fiat istada pesada. In su 146 a.C., a fatu de sa de tres e ùrtima gherra pùnica, is fortzas romanas aiant distruidu, isciarrocadu e ocupadu Cartàgine. Casi totu is àteras tzitades-istados fenìtzias e is antigas dipendèntzias fiant rutas a fatu in manu a is romanos.