Edade Mèdia Tzentrale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Mapa de s'Europa in su 1190

Edade Mèdia Tzentrale o Prena est sa denominatzione chi carchi istòricu dat a su perìodu de s'Istòria de s'Europa chi colat intre is sèculos XI a su XIII, mentras chi pro unos àteros diat èssere masaprestu su cumintzu de su Edade Mèdia Bàscia. Sa fine de s'Edade Mèdia Tzentrale si faghet currespòndere a sa crisi de su sèculu XIV. Mediante su trèmene “Edade Mèdia Tzentrale”, si cheret inditare unu perìodu de transitzione dae “s'època oscura” de s'Edade Mèdia Arta a sa Edade Mèdia Bàscia, in ue giai s'agataiant is cunditziones chi diant batire a su Rinaschimentu culturale europeu. Sa prenesa medievale diat èssere, duncas, su zenit de s'Edade Mèdia, un'època in ue si gosaiat de istabilidade polìtica e sotziale prus manna chi diat pònnere is bases pro s'arribu de s'Edade Moderna.

Cust'època est caraterizada dae isvilupu demogràficu, econòmicu, sotziale e culturale (tambene in trèmenes de impreos linguìsticos e cuntzetziones filosòficas) in totu s'Europa, e chi faghiat a pare cun unu clima prus calente chi permitiat de prantare bìngias pro fintzas in Inghilterra. Su sèculu XII fiat caraterizadu de càmbios tales chi si faeddat de una rivolutzione a berus, mancari is primas sìngias de custa mudàtzia remantant giai a su sèculu XI, cun s'impunna a su cumprumentu de una sotziedade de tipu urbanu.

S'annu milli faghet de data simbòlica pro s'acabbu s'edade iscura de is invasiones de s'Edade Mèdia Arta: magiaros e normannos si fiant comomai aposentados e integrados in sa cristianidade latina. Dae un'àtera banda s'Europa crèschiat in àmbitu militare: nde sunt esempros in piessignu is crutzadas in Oriente Mèdiu, sa dominatzione de sa domo de Anjou de Sitzìlia e s'adelantu de is regnos cristianos in sa penìsula Ibèrica. Pro su chi pertocat s'òrdine econòmicu e sotziale, su feudalèsimu si fiat isvilupadu in tres istados (nobilesa, cleru e traballadores).

Pro su chi pertocat s'òrdine econòmicu e sotziale, sa sotziedade feudale si fiat isvilupada prus a fundu. Is tzitades fiant crèschidas e si fiat formende una classe burghesa pro more de s'aumentu de sa dimanda de produtos artesanales e de s'isvilupu de is cummèrtzios, fiant nàschidas is fieras, is bias de cummèrtziu de terra, de mare e istitutziones comente sa Liga Anseàtica. S'Europa Tzentrale e Setentrionale si fiant faghende su coro de sa tziviltade Otzidentale. S'Impèriu Bizantinu subrabiviat intre s'islam e is crutzadas e aiat ispainadu s'influèntzia culturale sua in totu is Balcanos, fintzas a sas isteppas russas.

S'arte romànica e su primu gòticu fiat amparados dae sos òrdines religiosos e su cleru seculare. Is òrdines monàsticos de Cluny e de Cister aiant prenadu s'Europa de monastèrios. Naschiant is universidades (Bologna, Sorbona, Oxford, Cambridge, Salamanca, Coimbra). S'iscolàstica arribat a su pitzu prus artu suo cun Tommaso d'Aquino, a pustis de retzire s'influèntzia de is tradutziones dae s'àrabu (averroismu). Su deretu romanu comintzat a influentzare in is gurreis chi si bidiant a issos matessi imperadores in su regnu issoro.

Is cunflitos creschiant in sa sotziedade: eresias, avolotos de massajos e urbanos fiant reprimidos a prètziu de su sàmbene, comente fintzas sambenosas fiant is gherras feudales chi si cumbatiant de sighidu.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]