Jump to content

Liga Anseàtica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Artìculu in LSC

Istèrrida de sa Liga Anseàtica
Mapa de sa Liga Anseàtica in su de 15 sèculos, chi ponet in ammostu is Ròdias, e is printzipales tzitades Anseàticas

Sa Liga Anseàtica o Hansa (dae su tedescu: Hanse (agrupamentu); in latinu medievale:Liga Hanseatica) fiat una cunfederatzione militare e de cummèrtzios de mercaderis e de is tzitades chi costituiant is mercados issoro. Intre is sèculos de 13 e 19 dominaiat subra is cummèrtzios bàlticos e sa costera setentrionale de s'Europa, iscampiende·si·nche dae su Bàlticu a su mare de su Norte durante sa tàrdia Edade Mèdia e is primìtzios de s'Edade moderna.

S'àrea chi faghiat parte de sa liga tocaiat a is territòrios de costera de is atuales Bèlgiu, Germània, Isvètzia, Paisos Bassos, Polònia, Repùblicas bàlticas e Rùssia. Sa limba franca impreada intre issas e issas fiat su bassu tedescu mèdiu. Faghiat cabu a sa tzitade de Lübeck, oe parte de su Land tedescu de Schleswig-Holstein.

Sa liga fiat criada pro amparare is interèssios econòmicos e is privilègios diplomàticos in is tzitades e is terras postas a longu de is bias de cummèrtziu abitadas dae is mercaderis. Is tzitades anseàticas teniant unu sistema legale pròpiu e manteniant esèrtzitu de cosa issoro de chi si serbiant pro agiudu e amparu mùtuu. Cun tantu custu fatu, s'organizatzione non fiat un'istadu de tzitades, ne podiat èssere denominadu cunfederatzione de tzitades-istadu. Petzi unu nùmeru minore de tzitades inclùdidas in sa liga godiant de autonomia e libertades cumparantzìbiles a cussas de una tzitade imperiale lìbera.

Bias de cummèrtzios printzipales de sa Lega Anseàtica