Rostock

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 54°05′N 12°08′E / 54.083333°N 12.133333°E54.083333; 12.133333

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Sa cresia de Santu Pedru bida de su frùmene, Rostock

Rostock est una tzitade de sa Germània Nord-orientale, chi s'agatat in su Land de Mecklenburg-Vorpommern. Cun prus de 200.000 abitantes est sa bidda prus manna de su Land, ma non sa sea (chi imbetzes est Schwerin), mancari nde siat su printzipale tzentru econòmicu e curturale.

Sa tzitade istat pro sa prus parte a Ovest de su frùmene Warnow, chi dd'atraessat. A Est de su frumene si podent agatare prusatotu fàbricos cummertziales. Su portu de Rostock est unu de is prus de importu Germània.

Bantat titolu de Tzitade Anseatica (in tedescu Hansestadt).

Istòria[càmbia | edit source]

Is prus antigos documentos iscritos chi amèntuant Rostock sunt de su 1218. Su primu isvilupu de sa tzitade sighiat s'addiridura a sa Lega Anseatica in su 1259, ma perdiat importantzia cun sa Gherra de is Trint'annos ca pro ite sachigiada e ocupada de is isvedesos.

Noa impèllida a sa crèschida beniat cun s'industrializatzione e sa costrutzione de su cantieri navale a sa fine de su seculu XIX.

In tempus de su nazismu e de sa II Gherra Mundiale, in sa tzitade b'aiat una indùstria aeronàutica, chi nde faghiat obietivu de medas bombardamentos chi dda distruiant in manna parte.

Intrada in sa Repùblica Democràtica Tedesca in su 1949, nde beniant torrados a pesare is palatzos istòricos isciarrocados, mancari discoidende cussos sacros chi difatis sunt istados torrados a faghere isceti a pustis de su re-aunimentu in su 1990.

Rostock s'agatat in unu de is prus poboros Land de sa Germània.