Szczecin

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 53°25′29″N 14°33′19″E / 53.424722°N 14.555278°E53.424722; 14.555278

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Szczecin
Posidura de Szczecin in Polònia

Szczecin (in casciubu Szczecëno, in tedescu Stettin, in latinu Stettinum) est una tzitade de unos 411.900 bividores de sa Polònia norti-otzidentale, cabulogu de su voivodatu de Pomerània Otzidentale. Est sa de sete tzitades de sa natzione e su segundu portu.

Szczecin oe est una tzitade moderna e dinàmica e fintzas tzentru culturale, cun teatros e museos e universidades.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In tempus coladu Szczecin est apartenta a Polònia, Prùssia, Danimarca, Isvètzia e fintzas a su 1945 a sa Germània.

Sa tzitade est istada isciarrocada pro su 65% durante sa segunda gherra mundiale e a coa ocupada de is tropas sovièticas. A primìtziu, segundu is acòrdios de sa Cunferèntzia de Jalta, sa bidda depiat èssere lassada a sa Germània e Königsberg (oe Kaliningrad) depiat intames èssere tzedida a sa Polònia.

In tempus afatante Stalin aiat però detzìdidu chi a s'Unione Soviètica serbiat unu portu in su Bàlticu chi esseret liberu de s'àstragu pro totu sa durada de s'annu. Aiat duncas mudadu bidea e fatu movere is làcanas de sa Polònia prus a s'uestu de manera chi Königsberg esseret territòriu sovièticu.

Szczecin, chi fintzas a tando si naraiat uffitzialmente Stettin, a'agatait in posidura esta a sa làcana de sa chi diat diventare Repùblica Democràtica Tedesca de unu cantone, e de s'àteru sa Polònia, chi s'agataiat trèmenes torradas a definire segundu is tratativas de is natziones binchidoras.

Sa populatzione tedesca, chi fiat majoria de sete sèculos in ie, fiat bogada a fortza e custrinta a si nche retirare a Germània, sa tzitade torrada a populare de polonesos chi pro sa prus parte fiant disterrados de s'Ucraina otzidentale, e su nùmene mudadu a su de oe.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]