Jump to content

Regnu de Sitzìlia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regnu de Sitzìlia
Regnu de Sitzìlia – Bandera Regnu de Sitzìlia - Istemma
Motu:
Animus Tuus Dominus
Regnu de Sitzìlia - Localizatzione
Regnu de Sitzìlia in su 1190
Datos amministrativos
Limbas ufitziales latinu (1130-1816),
sitzilianu (c.1230-1523)
italianu (c.1523-1816)
Limbas chistionadas sitzilianu, italianu, gallu-sìculu, limba de oïl, normannu, albanesu, gregu-bizantinu
Capitale Palermo
Polìtica
Forma de Istadu monarchia
Forma de guvernu Monarchia parlamentare
Nàschida 25 de nadale de su 1130
Càusa Incoronatzione a Rex Siciliae de su Conte Mannu Roger II de Hauteville
Fine 8 de nadale de su 1816
Càusa Fundidura de su regnu de Sitzìlia cun su Regnu de Nàpoli e naschimentu de su Regnu de is Duas Sitzìlias a banda de su gurrei Ferdinando III de Borbone
Territòriu e populatzione
Populatzione 1.700.000 in su 1800
Economia
Esportatziones binu, ògiu, trigu
Importatziones metallos pretziosos, ispètzias
Religione e sotziedade
Religiones prus mannas Catolitzèsimu, Ebraismu
Religione de Istadu Catolitzèsimu
Classes sotziales Barones, cleru, funtzionàrios istatales, pòpulu
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Contea de Sitzìlia
Ducadu de Pùglia e Calàbria
Ducadu de Nàpoli
Ducadu de Amalfi
Ducadu de Gaeta
Ducadu de Sorrento
Printzipadu de Capua
Printzipadu de Spoleto
Istadu imbeniente Regnu de is duas Sitzìlias

Su regnu de Sitzìlia fiat un'Istadu chi s'iscampiaiat in su sud de sa penìsula itàlica e in s'ìsula de sa Sitzìlia, chi si fiat isvilupadu dae sa fundatzione sua a banda de Roger II de Sitzìlia in su 1130 fintzas a su 1816. Fiat s'istadu su sighidore de sa contea de Sitzìlia, creada in su 1071 durante sa conchista normanna de s'Itàlia meridionale. S'ìsula fiat istada partzida in tres regiones: Val di Mazara, Val Demone e Val di Noto (in is cales nùmenes su trèmene «val» est unu derivadu de sa paràula àraba wālī, cun significu de distritu/cussòrgia).

In su 1282, una rivolutzione contra su guvernu de sa dinastia Anjou, connota comente Èspuros Sitzilianos, aiat bogadu a Càralu de Anjou de Sitzìlia. Is Anjou fiant resèssidos a mantènnere su controllu de sa parte peninsulare de su regnu chi, mancari aiat sighidu a si nàrrere regnu de Sitzìlia, comunemente si denumenaiat regnu de Nàpoli pro more de su nùmene de sa capitale sua. S'ìsula si fiat fata unu regnu seberadu suta sa Corona de Aragona.

A pustis de su 1302, su regnu insulare fiat istadu connotu comente regnu de Trinacria,[1]​ e fatu·fatu sa corona sua fiat istada pretèndida dae is monarcas de Aragona, de sa Monarchia Ispànica o de su Sacru Impèriu Germànicu. In su 1816, si fiat unidu cun a regnu de Nàpoli pro costituire su Regnu de is Duas Sitzìlias chi fiat duradu fintzas a cando, in su 1861, in su cursu de su protzessu de Unificatzione italiana, fiat istadu conchistadu dae su Regnu de Piemonte-Sardigna e si fiat fùndidu cun is àteros istados italianos pro formare su Regnu de Itàlia.

  1. (EN) Zeldes, N., The former Jews of this kingdom: Sicilian converts after the Expulsion. 1492-1516, 2003.