Jump to content

Rennu de Itàlia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Regnu de Itàlia)


Artìculu in LSC

Bandella de su Rennu de Itàlia
Mapa de su Rennu de Itàlia e de s'impèriu coloniale suo

Su Rennu de Itàlia (in italianu: Regno d'Italia) fiat unu istadu fundadu su 17 de martzu de su 1861, cando su re de Sardigna Vitòriu Emanuele II nde fiat proclamadu soberanu. S'istadu si podet considerare sighidore legale de su Rennu de Sardigna, suta sa ghia de chi s'at pòdidu formare. Su rennu at tentu che prima capitale Torino, a chi fiat sighida Firentze (1865-1871) e a ùrtimu, in su 1871 Roma (1871-1946).

At tentu durada de unos 85 annos cando, a pustis de unu referendum, su pòpulu italianu at votadu pro su passàgiu a unu sistema republicanu.

A su momentu de sa costitutzione faghiant parte de su rennu de Itàlia is duas ìsulas majores de Sardigna e Sitzìlia, e manna parte de su territòriu de sa penìsula italiana, francos sa prus parte de s'atuale regione de Làtziu, su Vènetu, su Trentinu-Südtirol e su Friuli-Venètzia Giulia.

Durante s'istòria sua su rennu at cunchistadu a manu a manu totu is territòrios chi cumponent sa s'àrea geogràfica italiana, foras pro sa Còrsica e Malta, imbatende a istèrrida massima de 310 190 km² a pustis de sa prima gherra mundiale, a chi fiant sa azunghere is territòrios coloniales africanos de Lìbia e de su corru de Àfrica, pretzisamente is atuales Eritrea, Etiòpia e manna parte de sa Somàlia, prus àreas de is Balcanos, in particulare s'Albania e sa Dalmàtzia (custos ocupados durante sa segunda gherra mundiale).

Bessidu binchidore dae sa prima gherra mundiale in ue aiat cumbàtidu impare alliadu a is fortzas de s'Intesa Tripla, su rennu aiat bidu durante su pusti-gherra s'artziada a su pòdere de su fascìsmu, a chi si depet s'alliàntzia cun sa Germània nazista e s'intrada in sa segunda gherra mundiale in su 1940. In su 1943 fiat firmadu s'armistìtziu cun is potèntzias alliadas, a cunsighidu de s'ocupatzione de is territòrios tzentru-meridionales dae is tropas anglo-americanas. Fiant sighidos àteros duos annos de cumbatimentos pro liberare su tzentru-norte de s'istadu, galu suta guvernu fascista.

A s'acabu de sa gherra, fiat intre is istados perdentes e aiat dèpidu parare a sa perta de totu is territòrios de Ìstria e de sa prus parte de Venètzia-Giùlia, tzèdidos a sa Jugoslàvia, e fintzas de territòrios minores tzèdidos a sa Frantza.

Su referendum de su 1946, sinniat sa fine de su rennu de Itàlia, sighidu dae sa Repùbbrica Italiana.