Germània nazista

Artìculu in LSC

Territòrios chi ant fatu parte de sa Germània nazista

Bandera de sa Germània intre 1935 e 1945

Adunada a su Reichsparteitag, Norimberga, 1935.

Territòrios cunchistados, ocupados o assogados de sa Germània durante sa segunda gherra mundiale

Cun Germània nazista, o Germània natzional-sotzialista o Su de Tres Reiches si inditat s'istadu tedescu ghiadu de Adolf Hitler de su 1933, annu cando fiat eleghidu cantzelleri, a su 1945, annu de s'acabu de sa segunda gherra mundiale e de sa derrota de sos nazistas.

Su sistema istatale suo fiat politziescu e de tipu totalitàriu, apoderadu susetotus subra sa figura carismàtica de su Führer (trubadore, ghiadore) Adolf Hitler. Su Reich de Tres est responsàbile de s'iscòpiu de sa segunda gherra mundiale in Europa, durante chi s'est mantzadu, intre àteros crìmenes de massa, de su genotzìdiu de sos ebreos (Shoah), de sos rom (Porajmos) de Europa, e de sa bochidura sistemàtica de màrturos mentales e fìsicos.

Sende chi sa costitutzione promulgada cun sa repùblica de Weimar non fiat istada abrogada, in sos atos amministrativos e polìticos su nùmene uffitziale suo at sighidu a èssere Deutsches Reich (Impèriu Tedescu) fintzas a su 1945. A partire de su 1943 su tìtulu de « Grossdeutsches Reich » (Grandu Impèriu Tedescu) li fiat prefèridu de maigantos rapresentantes suos.

Adolf Hitler fiat a sa ghia de su partidu natzional-sotzialista de sos traballadores tedescos (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei in tedescu, fintzas naradu NSDAP). Su faeddu de nazismu inditat sa dotrina definida de issu e su regìmene polìticu chi ghiaiat. Custu at tentu durada de 12 annos, cumpresos intre sa nominadura de Hitler a cantzelleri, su 30 de ghennàrgiu 1933, a sa capitulatzione chentza cunditzione peruna de su Reich, bintu in data de su'8 de maju 1945 e sighidu de s'arrestu, su 23 de maju, de Karl Dönitz, cumandante de s'ùrtimu guvernu nazista.

S'artziada a su pòdere de sos nazistas fiat acumpangiada, foras de sas gerarchias a cumandu (chi bi bidiant determinu in defensa de sos mandos issoro e contra a sa menatza comunista), de ampru apògiu populare. Su nazismu teniat difatis su mèritu de torrare istabilidade econòmica e assentadura sotziale a una Germània bisastrada e abbirgongiada de sa derrota in sa prima gherra mundiale, de in ue fiat bessida retenta de dèpidos e dìbile. Fintzas a tando non fiat pòdida resissire a si nche torrare a pesare, agatende·si a primìtziu de sos annos 30 imbestida de sa crisi econòmica in manera prus incolliosa chi non sos àteros istados de su continente.

De s'àteru cantone s'ideologia nazista s'apoderaiat però subra printzìpios ratzistas chi susteniant sa superioridade de sos tedescos e in lìnia prus generale sos pòpulos germànicos (sos arianos) a in antis de totu sos àteros pòpulos, chi fiant de impèigu a su cumprimentu issoro. In particulare discrimenaiant sos islavos, chi in sos intentos issoros a pustis de los cunchistare dèpiant èssere abbadinados e educados pro lis fàghere a tzeracos. Fintzas sos bividores de Itàlia meridionale fiant cunsiderados inferiores o comente chi siat, no arianos.

Pro su chi pertocat sos ebreos, custos fiant bistos e rapresentados de sa propaganda che parassitos de sa sotziedade, lègios e infidados, agangadores e furones de sa richesa de sos arianos onestos. Tarea de s'ordinamentu istatale nazista fiat sa de nde limpiare sa sotziedade tedesca de issos, a primu allindende·los in sos ghettos, a coa ispederdende·los fisicamente in campos de istermìniu o fatuvatu degollos de massa durante sos rastrellamentos in sos ghettos o logos de gherra.

Segundu sa propaganda nazista, su Reich de Tres fiat destinadu a durada de milli annos.