Repùblica de Weimar

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Repùblica de Weimar
Bandera de sa Reùblica de Weimar cun s'istemma

Su de Repùblica de Weimar (in tedescu: Weimarer Republik [ˈvaɪ.ma.ʁɐ ʁe.pu.ˈbliːk ]) est su nùmene chi is istòricos ant dadu a s'ordinamentu polìticu chi sa Germània at tentu de su 1918 a su 1933. Sa repùblica fiat proclamada durante sa rivolutzione chi at tentu logu in su 1918, su 9 de santandiria, chi benit duncas a èssere pagus dies a pustis de sa fine de sa prima gherra mundiale, in ue s'impèriu tedescu fiat istadu derrotadu.

Sa costitutzione de sa repùblica est istada adotada su 31 de trìulas 1919 e promulgada s'11 de s'austu a sighire. Weimar, sa bidda in ue s'assemblea natzionale costituente di fiat atobiada, diat pois dare nùmene a totu s'impare de su perìodu istòricu, durante chi s'istadu tedescu aiat sighidu a mantènnere nùmene uffitziale de Reich (impèriu), paris a sa denominatzione de in antis.

Sa de Weimar fiat una repùblica parlamentare ghiada de su presidente e guvernada de su cantzelleri de su Reich, imbestidu de custu pòdere de sa majoria de su Reichstag (su parlamentu), ainnanti a chi fiat responsàbile.

S'istòria de sa repùblica est sinniada de tensiones e perricas numerosas. Is istitutziones suas diant funtzionare normalmente fintzas a su 1930, data cando s'ùrtimu guvernu apogiadu de sa majoria parlamentare fiat postu in minoria, agatende·si obligadu a dare dimissiones e duncas fissare eletziones noas. A partire de su cabudanne 1930, si diant sighire guvernos minoritàrios de dereta, apogiados de su presidente de su Reich, chi diant betire a una polìtica fatuvatu prus autoritària.

Cun s'eletzione de Adolf Hitler che cantzelleri, su 30 de ghennàrgiu 1933, is polìticas autoritàrias sighidas in is duos annos cabudianos fiant afortiadas, cunfischende in manera progressiva pòdere polìticu a lùcuru de su NSDAP (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei), cun mudantzia sustantziale e fine de facto de sa repùblica. Fiat nàschidu su Reich de Tres.

Sa costitutzione fiat nointames abrogada uffitzialmente isceti a s'acabu de sa segunda gherra mundiale, in su 1945, cando s'amministratzione quadripartzida de is alliados in Germània aiat detzìdidu s'iscontzadura de su Reich.