Itàlia fascista

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su fàsche litòriu, sìmbulu de su fascismu
Istemma de istadu durante s'època fascista

S'època fascista o fascismu o bint'annos fascistas (in italianu: fascismo o ventennio fascista) est su perìodu de istòria de s'Itàlia moderna chi tocat a sos annos intre su 1922 e su 1945, in ue s'istadu est istadu guvernadu de unu regìmene ditatoriale chi sighiat s'ideologia fascista.

S'artziada a su pòdere suo dependet in parte de sa situatzione polìtica incolliosa chi s'Itàlia s'agataiat a acarare a pustis de sa prima gherra mundiale, caraterizada de cuntronos sotziales, mescamente de sas classes operajas ghiadas de sos sindacados.

Su nùmene derivat de su faeddu italianu fascio (in latinu: fascis). In sa Roma antiga custa fiat impatada che sìmbulu de s'aunimentu de sos lutadores.

S'ideologia fascista est assotziada a su Partidu natzionale fascista, chi suta sa ghia de Benito Mussolini at guvernadu su Rènnu de Itàlia intre 1922 e 1943 e sa Repùblica sotziale italiana intre 1943 e 1945.

In tempus afatante a sa segunda gherra mundiale sunt istados sutzedidores de su fascismu su Movimentu sotziale italianu e àteros movimentos neo-fascistas.

Carateriticas ideològicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su fascismu s'apoderaiat subra bideas natzionalistas chi cunsideraiat sos italianos pòpulu erederi de sos romanos antigos, duncas ratza superiore a sas àteras, e punnaiant a s'ispainadura territoriale de s'Itàlia, siat pro torrare a aunire in unu istadu sas àreas cunsideradas de deretu partes suas, siat pro dare a su pòpulu su tretu vidale (spazio vitale) chi li rechediat pro si pòdere realizare, peri sa cunchista de unu impèriu coloniale mannu.

Sa sotziedade chi si proponiat de fraigare fiat basada subra unu sistema corporativu chi acapiaret impare sos sindacatos de sos traballadores e de sos datores de traballu in assòtzios chi los rapresentarent a in antis a s'istadu, pro pòdere megius assetiare sa polìtica econòmica natzionale. In custa manera si cheriat agatare determinu in sas gherras intre sas classes sotziales portende las a traballare impare pro su matessi iscpu.

Su fascismu s'oponiat a su liberalismu, ma prus chi non chircare de torrare a unu acontzu reatzionàriu de su mundu in antis de sa Rivolutzione frantzesa, chi si cunsideraiat de èssere istada pecosa, punnaiat a agatare una banda noa de sighire. De s'àteru cantone s'oponiat fintzas a su sotzialismu sende chi custu fiat tipicamente contra su natzionalismu. Creiat prusaprestu chi su sutzessu de custu si deperet apoderare subra su respetu pro sa traditzione e s'atuamentu de su passadu, che ghias pro sa fraigadura de s'Itàlia moderna.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cuntestu a pustis de sa prima gherra mundiale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas fundamentas pro sa costitutzione de su fascismu agatant logu in su natzionalismu italianu chi fiat meda intèdidu intre sos logos polìticos e intelletuales de s'rènnu de Itàlia - costituidu in su 1861 - intre sa fine de su de 19 sèculos e sas primas deghinas de annos de su sèculu afatante.

S'Itàlia fiat tando unu istadu chi fiat ispainende·si·nche e chi punnaiat a aunire totu sas gentes de limba neo-latina chi aiant fatu parte in epòca antiga de s'Itàlia romana, comente fintzas sas chi biviant in Dalmàtzia. Sas resones chi aiant induidu su rènniu a pigare parte a sa prima gherra mundiale istaiant difatis in sa fiantza dada de sas natziones de sa Intesa tripla de donare sos territòrios latinos de Trentinu e de sa costera esta de s'Adriàticu, chi tando faghiant galu parte de s'Impèriu Àustro-Ungheresu.

Mapa de s'Itàlia in su 1919, cun inditadas sa regiones pretèndidas de su movimentu irredentista: Còssiga, Dalmàtzia, Malta, Nitza, Cantone de su Ticino

Acabada sa gherra però isceti Ìstria, Venètzia Giùlia e Trentinu fiant annessionados a s'Itàlia, sa tzitade re Fiume, a majoria italiana, comente fintzas sa Dalmàtzia, foras pro sa bidda de Zara fiant intames lassadas a su neo-costituidu Rènniu de sos Serbos, Croatos e Islovenos. Custu fatu fiat acabidadu de sos italianos che una traitoria e una beffa pro su sacrifìtziu donadu, chi poniat s'Itàlia in paris contu che unu istadu derrotadu, mancari esseret in beridade unu de sos binchidores. Fentomende sa retòrica de su tempus - ca sa natzione abarraiat incumprida e abirgonzada – si chistionaiat de Vitòria mutilada.

No tocat nointames a discoidare ca prus pagu de su 50% de sos bividores de Ístria e Venètzia Giùlia fiant italianos e ca impare a su Trentinu fiat dada a s'Itàlia totu sa parte meridionale de su territòriu istòricu de austrìacu de su Tiròlu, a manna majoria tedesca. In Dalmàtzia sos italianos s'agataiant numerosos petzi in pagus tzentros, e foras pro Zara in niunu de custos fiant majoria.

Sa gherra però fiat costada prus de 650.000 mortos, aiat fatu prus de su dòpiu de màrturos, e isbudiadu de dinari sas càscias istatales. A sos sordados chi aiant cumbàtidu fiat istadu promìtidu cumpensu mannu (sa cumpartzidura de sas terras chi lis depiant èssere dadas a sighidu de una reforma agraria, mai fata) pro su serbìtziu dadu, ma s'economia fiat intames a su collassu.