Corru de Àfrica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 9°50′N 49°10′E / 9.833333°N 49.166667°E9.833333; 49.166667

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Su corru de Africa bidu de su satèllite
Su corru de Africa e partzidura in is istados chi ddu cumponent

Su Corru de Àfrica (in sòmalu: Geeska Afrika; in oromo: Gaaffaa Afriikaa; in amaricu: የአፍሪካ ቀንድ?,yäafrika qänd, in àrabu: القرن الأفريقي,‎ al-qarn al-'afrīqī, in tigrinu: ቀርኒ ኣፍሪቃ?) (alternativamente Penìsula Sòmala) est una penìsula de s'Àfrica norte-oreintale. Ispronghet pro chentinas de chilòmetros in su mare aràbicu e istat in su chirru meridionale de si Golfu de Aden. S'àrea rapresentat su tretu prus orientale de su continente africanu. In tempos medievale fiat inditada che Bilad al Barbar (Terra de is Bàrbaros), oe s'agatat ispartzida intre is istados de Eritrea, Etiòpia, Gibuti, Somàlia.

Sa pènìsula tenet istèrrida de 1,882,857 km2 e contat unos 115 milliones de bividores (96,6 milliones de etìopes, 10,4 milliones de sòmalos, 6,4 milliones de eritreos e unos 800.000 mìgia de su Gibuti).

Intre sa fine de su de 19 sèculos e sa prima metade de su de 20 sèculos, manna parte de custu territòriu fiat colònia de su Rennu de Itàlia. Su primu territòriu chi fiat ocupadu est istadu su de Eritrea, sighidu de manna parte de s'atuale Somàlia (is territòrios setentrionales fiant ocupados dae du Rennu Unidu. S'ùrtimu istadu ocupadu fiat s'Etiòpia, cunchistada in su 1936 a pustis de una gherra meda violenta. Su Gibuti fiat colònia frantzesa. In die de oe custos istados sunt intre is cun inditos de isvilupu prus bàscios de su mundu.

Istados de su Corru de Àfrica[modìfica | edit source]

Religione[modìfica | edit source]

Manna parte de is bividores de su Corru de Àfrica sighent una de is tres fides abramìticas, in ue s'agatant irradighinadas meda a tesu in su tempus. Is antigos rennos de s'àrea fiant intre is primos in su mundu in ue su cristianèsimu fiat adotadu che religione uffitziale, in su de 4 sèculos.

S'islam fiat intradu meda a chitzi dae sa penìsula aràbica e s'agatant iscritos chi testimòngiant ca in sa costera sòmala s'agataiant musulmanos giai dae su de 9 sèculos.

Fintzas s'ebraismu agatat presèntzia antiga in ie: su Kebra Negast, antigu lìburu de importu istòricu, culturale e religiosu pro s'àrea, chistionat de tribùs israelitas arribadas in Etiòpia cun Menelik I, chi est crètiu èssere fìgiu de su re Salomone e de sa reina de Saba. Sa legenda contat ca Menelik a mannu fiat torradu a su babu in Gerusalemme e a coa fiat torradu a s'istabilire in Etiòpia, portende·si·nche a fatu s'Arca de s'Alliàntzia. Is etìopes de pesada ebràica sunt oe narados falascia o fintasBeta Israel (chi cheret nàrrere 'Domo de Israele' e est prèferidu de issos, sende chi 'falascia' cheret intames nàrrer 'esiliados' o 'istràngios').

Àteros progetos[modìfica | edit source]