Limba sòmala

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mapa de s'ispainadura de sa limba somala

Su sòmalu (nadiu: Af Soomaali) est una limba afro-asiàtica cuscìtica orientale, faeddada dae sos sòmalos in totu su Corru de Àfrica (Somàlia, Gibuti, estu de s'Etiòpia e norte-estu de Kènia) e dae cuddos emigrados o esiliados in totu su mundu. In Somàlia sa limba est ufitziale dae sa fine de su 1972, e dae tando est impreada in totu sos cuntestos pùblicos.

Sa limba prus prossima a su sòmalu est s'oromo, però cuntenet fintzamentas una importante cantidade de faeddos de orìgine àraba in su lèssicu e in tempus prus reghente s'at arrichidu de imprèstidos inglesos e italianos, sende ca su territòriu de Somàlia est istadu colònia de custos pòpulos.

Sistema de iscriidura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su sòmalu no at tentu alfabetu ufitziale (francas unas cumprobadas comente s'alfabetu Osmanya) fintzas a su 1972, candu est istadu adotadu s'alfabetu latinu. Custu fatu iscerat su sòmalu dae sas limbas lacanantes, chi impitant s'alfabetu amharicu o àrabu.

In antis de s'època coloniale, sos religiosos e sos sòmalos prus istudiados usaiant s'alfabetu àrabu, mancari in forma no cunformada a sa limba.

S'alfabetu atuale si cumponet de sas lìteras sighentes:

B, T, J, X, KH, D, R, S, SH, DH, C, G, F, Q, K, L, M, N, W, H, Y. (non s'agatant antimes sas cunsonantes: P, V e Z).

S'atzapat fintzas unu distinghimentu intre vocales curtzas (A, E, I, O, U) e longas (AA, EE, II, OO, UU).

Sas cunsonantes C, DH, KH, Q e X rapresentant sonos chi no s'agatant in s'alfabetu latinu traditzionale.