Sacru Romanu Impèriu

Artìculu in LSC

Evolutzione de su territòriu de su Sacru Romanu Impèriu in su tempus fintzas a s'iscontzu

Su Sacru Romanu Impèriu (962 p.C. - 1806), est istadu un'acabiddada de territòrios de s'Europa tzentrale, otzidentale e in mesura minore meridionale nàschidu in s'arta Edade Mèdia chi s'at agatadu pro casi unu millènniu.

A annu de fundatzione si cunsìderat gèneralmente su 962, data de s'incoronatzione de Otone I. S'impèriu de Otone difatis eredaiat manna parte de s'Impèriu carolìngiu, ma non sa Francònia otzidentale, chi beniat a èssere aprossimadamente sa Frantza de oe in die. Comente si siat una parte bona de s'istoriografia de limba italiana e frantzesa incluet in s'istòria de su Sacru Romanu Impèriu fintzas s'Impèriu carolìngiu, cunsiderende·nde duncas s'incoronazione de Càrolu Mannu in su 800 che a data de cumintzu. Petzi in su 1512 suta de s'imperadore Massimilianu I sa ditzione Sacru Romanu Impèriu de sa Natzione Germànica (in tedescu Heiliges Römisches Reich Deutscher Nation, in latinu Imperium Romanum Sacrum Nationis Germanicae), giai atestada dae su 1417, est istada impreada in un'atu de su soberanu, su preàmbulu de dispidida in su Reichstag de Colònia. Sa titolatura de s'imperadore, in onni manera, no at cambiadu, abarrende fintzas a su 1806 "Romanorum Imperator semper Augustus", chene relatos germànicos.

In teoria s'imperadore depiat èssere sa màssima autoridade polìtica de su mundu abitadu, superiore a totu sos res e aparigiadu (o superadu, segundu de sas bisuras polìticas) solu de su paba, chi fiat giamadu a guvernare sa cristianidade in sas matèrias chi pertocaiant sa fide. In sos fatos però carchi cosa chi si potzat nàrrere sighiat custa punna, fiat segudada petzi cun Càrolu Mannu, chi però non teniat giurisditzione dereta in unas cantas terras cristianas, comente s'Inghilterra. Dae Otone I de Sassònia a in antis, s'impèriu guvernaiat petzi a sa Germània e pro unu perìodu minore partes de s'Itàlia e de unas àteras terras europeas. Su primu a agiùnghere su tèrmine "sacru" a su costumadu "impèriu romanu" est istadu Fidericu Barbaruja: isse cumparet in una lìtera de su 1157, chi pediat a sos capotatzos de s'impèriu agiudu contra de sas tzitades lombardas.

S'impèriu at tocadu su màssimu de sa potèntzia in sa Bàscia Edade Mèdia – cando costituiat in paris cun su Pabadu unu de sos duos pòderes universales – e est istadu formalmente iscontzadu in su 1806.