Jump to content

Impèriu carolìngiu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.


Artìculu in LSC

Mapa de s'impèriu Carolìngiu cun inditadas is tzitades printzipales

Impèriu Carolìngiu est unu trèmene istoriogràficu utilizadu pro si refèrrere a unu perìodu de s'istòria europea derivadu dae sa polìtica de sos res francos, Pipinu e Càralu su Mannu, chi at supostu unu tentativu de recùperu in sos àmbitos polìticu, religiosu e culturale de s'època medievale in Europa otzidentale.

Fundadu traditzionalmente cun sa coronadura de Càralu su Mannu a imperadore romanu a banda de paba Lione III sa note de Pasca de Nadale de s'annu 800. A sa morte de Càralu, s'Impèriu fiat coladu a su fìgiu Ludovicu su Piu, tando fiat istadu ispartzidu intre sos erederis suos, frammentende·si·nche irreversibilmente. Nde fiant nàschidos de segus sa monarchia frantzesa, su Regnu de Itàlia (una definitzione chi designaiat unu territòriu cun làcanas non bene definidas, galu oe ogetu de cuntierras a banda de unos cantos istòricos) e su Sacru Romanu Impèriu. Custa ùrtima denumenatzione, de s'àteru cantone, est atibiada fatu·fatu fintzas a s'Impèriu carolìngiu e totu. S'istèrrida de s'impèriu a primìtziu fiat de unos 1.112.000 km² cun una populatzione intre sos 10 e sos 20 milliones de persones.