Francos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Francos
Example alt text
Ispainadura de is francos
Perìodu istòricu sèculos III - XI (pro is Francos stricto sensu)
Etnia germànicos
Limba limba franca
Religione Paganèsimu; Cristianèsimu netzeanu a partire dae su sèculu VI - VII, catolitzèsimu dae su sèculu XI.
Àrea de orìgine A primìtziu in s'oru orientale de su cursu artu e mèdiu de su frùmene Rhin, a pustis aiant costituidu su Regnu de is Francos
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Is Francos (latinu: Franci o gens Francorum) fiat unu grupu de pòpulos germànicos[1] su nùmene de is cales s'agatat pro sa prima borta ammentuadu in cartas romanas de su sèculu III, e fiat assòtziadu cun tribùs intre su riu Rhin bàsciu e su riu Ems, in sa làcana de s'Impèriu romanu.[2] Prus a tardu su trèmene fiat assòtziadu a dinastias germànicas romanizadas aposentadas in territòriu de s'Impèriu Romanu Otzidentale a curtzu de collassare, chi a sa fine aiat pigadu possessu de sa regione intrea intre sa Loira e su Rhin. Aiant duncas impostu su pòdere issoro subra medas àteru regnos post-romanos e pòpulos germànicos. A comintzare de Càralu su Mannu in s'800, is soberanos francos fiant reconnotos dae sa Crèsia catòlica che sutzessores de is soberanos betzos de s'Impèriu romanu de Otzidente.[3]

Cun totu chi su nùmene francu no aparesset fintzas a su sèculu III, calicunas tribùs francas primitivas fiant nodidas a is romanos de diora suta is nùmenes pròpios issoro, siat comente alliados chi ddis fruniant sordados, siat comente inimigos. Su nùmene nou de francos primu aparèssidu a primu cando is romanos e is alliados issoro aiant pèrdidu su controllu de sa regione de Rhin. Is Francos fiat primu reportados traballende impare pro afracare su territòriu romanu. Nointames dae su comintzu is francos aiant padèssidu issos etotu atacos chi beniant de foras de is làcanas issoro, ghiados dae is sàssones, pro esempru, e sende chi fiant tribùs de frontera teniant disìgiu de mòvere a su territòriu romanu, cun su cale aiant tentu durante sèculos cuntatos istrintos.

Intre is pòpulos francos a sa frontera de Roma subra su frùmene Rhin s'agataiant is Francos Sàlios a chi dae primìtziu fiat istadu permìtidu de bìvere in territòriu romanu, e is Francos Ripuàrios chi, a pustis de tentativos medas, a sa fine aiant conchistadu sa tzitade romana de frontera de Colònia. Prus a tardu, in unu perìodu de gherra intre is annos 450 e 460, Childericus I, unu Francu, fiat unu intre vàrios cabos militares chi cumandaiant is fortzas romanas cun orìgines ètnicas vàrias in sa Gàllia romana (aprossimadamente sa Frantza moderna). Childericus e su fìgiu suo Chlodovechus aiat cumpètidu cun su romanu Aegidius pro su tìtulu de "gurrei" de is Francos assòtziados cun in fortzas romanas subra sa Lòira. (Segundu Gregòriu de Tours, Aegidius aiat tentu su tìtulu de gurrei de is Francos pro 8 annos mentras chi Childericus fiat in esìliu). Custu tipu nou de regnu, fortzis ispiradu dae Alaricus I,[4] rapresentat su cumintzu de sa dinastia merovìngia sa cale aiat acabadu conchistende sa majoria de sa Gàllia durante su sèculu VI, istabilende fintzas su cumandu a pitzu de totu is regnos francos subra sa frontera de su Rhin. Fiat subra sa base de custu impèriu merovìngiu chi is Carolìngios a sa fine fiant arribados a èssere bidos comente sos Imperadores noos de Europa Otzidentale in s'800.

In su Artu e Bàsciu Mesuevu sos europeos Otzidentales aiant sigladu sa lealidade issoro cun sa Crèsia catòlica romana e aiat cumbàtidu comente alliados in is Crotzadas in Terra Santa. In su 1099, sa populatzione de crutzados de Gerusalemme pro sa majoria contaiat ocupadores frantzesos chi, in cussu tempus, fiant galu narados a comente Francos, e àteros europeos comente ispagnolos, tedescos e ungheresos. Is Crutzados frantzesos aiant importadu sa limba frantzesa in s'Oriente Mèdiu, faghende·nde sa base de sa limba franca de sos istados de Crutzados.[5][6] Custu fatu aiat tentu efetos subra is nùmenes europeos Otzidentales in limbas medas.[7][8][9] S'Europa Otzidentale est connota a mudas comente "Frangistan" pro is persianos.[10]

A fatu de su Tratadu de Verdun in su 843, su Regnu francu fiat partzidu a tres regnos seberados: Frantza Otzidentale, Frantza Mèdia e Frantza Orientale. In su 870 sa Frantza Mèdia fiat torrada a partzire, cun sa majoria de su territòriu suo partzida intre Frantza Otzidentale e Frantza Orientale, su cale pro custu diat formare is nùcleos de su Regnu benidore de Frantza e su Sacru Romanu Impèriu, cun Frantza Otzidentale chi a sa fine aiat mantentu su nùmene.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Franks (Franci), in oxfordreference.com.
  2. (EN) H. Schutz: Tools, Weapons and Ornaments: Germanic Material Culture in Pre-Carolingian Central Europe, 2001, p. 42.
  3. (EN) HOLY ROMAN EMPIRE, in encyclopedia.com.
  4. (EN) Halsall, Guy, Barbarian Migrations and the Roman West 376–568, 2007.
  5. (EN) The Story of French, in books.google.de.
  6. (EN) Jerusalem in the Crusader Period, in biu.ac.il. URL consultadu su 13 martzu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 24 cabudanni 2019).
  7. (EN) Byzantium, a World Civilization, in books.google.de.
  8. (EN) Richard Bulliet, Pamela Crossley, Daniel Headrick, Steven Hirsch, Lyman Johnson, The Earth and Its Peoples, Brief Edition, Complete, 11 ghennàrgiu 2011.
  9. (EN) Janet L. Nelson, The Frankish World, 750-900, A&C Black, 1 ghennàrgiu 1996.
  10. (EN) Research on Old French: The State of the Art, in books.google.de.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]