Regnu de Frantza

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regnu de Frantza
Regnu de Frantza – Bandera Regnu de Frantza - Istemma
Istendarte de su Regnu de Frantza
Motu:
Montjoie Saint-Denis!
Regnu de Frantza - Localizatzione
Mapa de su Regnu de Frantza a s'èspuru de sa Rivolutzione frantzesa (1789)
Datos amministrativos
Limbas ufitziales Frantzesu (dae su 1539)
Latinu e frantzesu (finas a su 1539)
Limbas chistionadas frantzesu antigu
frantzesu mèdiu
Innu Domine, salvum fac regem (Sennore, sarva su rei)
Capitale Parigi
Polìtica
Forma de Istadu Monarchia
Forma de guvernu M. federativa (V-VIII sèculu)
M. feudale (VIII-XIV sèculu)
M. assoluta (su de XV sèculos-1791)
M. costitutzionale (1791-1792 e 1814-1848)
Nàschida 481, 843, 987, 1814
Càusa Unificatzione de sos regnos francos, Tratadu de Verdun, Incoronatzione de Ugo Capeto, Abdicatzione de Napoleone
Fine 1791, 1792, 1815, 1848 cun in òrdine Luisu XVI (2 bortas), Luisu XVIII, Luisu Filipu
Càusa Costitutzione frantzesa de su 1791, Abolitzione de sa Monarchia, Chentu dies, Rivolutzione de su 1848
Territòriu e populatzione
Territòriu originale Regione naturale (Frantza)
Mannària màssima 493.524 km²[1] in su 1790
Populatzione 28.100.000 in su 1790
Economia
Valuta Livre (781-1795)
Franc (1795-1998)
Produtziones agrìculas, artesanas, manifaturieras e tèssiles (agricultura de sussistèntzia, tzereales, binu, sale, tessutos, lana, lino, portzellanas, benes de lussu)
Esportatziones portzellana, benes de lussu
Importatziones tzùcaru, cafè
Religione e sotziedade
Religiones prus mannas Catolitzèsimu
Religione de Istadu Catolitzèsimu (1516-1790)
Religiones de minoria Protestante (Luterana, Calvinista)
Classes sotziales Su de unu, Su de duos e Su de tres Istadu (1789)
Regnu de Frantza - Mapa
Sas provìntzias frantzesas antigas in su 1789
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Impèriu romanu de Otzidente (476)
Impèriu carolìngiu (843)
Frantza Otzidentale (987)
Frantza Primu Impèriu (1814)
Chentu dies (1815)
Istadu imbeniente Frantza Prima Repùblica (1792)
Chentu dies (1815)
Frantza Segunda Repùblica (1848)
Como est parte de bandiera Frantza

Su Regnu de Frantza est istadu su sistema polìticu de sa regione geogràfica de s'atuale Frantza intre su Mesuevu (sèculu IX) e s'Edade Moderna (fine de su sèculu XVIII) - s'ùrtima fase currispondet a su perìodu connotu che a règimene antigu (Ancien Régime) - e pretzedet sa proclamatzione de sa Prima Repùblica Frantzesa. A pustis de sa partzidura in tres partes de s'Impèriu carolìngiu - su Regnum Francorum (751-843) - si fiat costituida sa Francia Occidentalis (843-987), chi cun s'artziada a su tronu de Hug Capet in su 987 fiat fatu su Regnu de Frantza. Fiat dae su 1204 chi sa paràula sa Frantza inditaiat, pro sa prima borta, su territòriu subra su cale faghet autoridade de su re de is francos, chi tando aiat comintzadu a si numenare fatu·fatu re de Frantza. Su sistema de sa monarchia feudale, a pagu a pagu, aiat fatu logu a una monarchia assoluta chi fiat imbàtida a s'apogeu in is sèculos XVII e XVIII. Su 1791, a pustis de sa Rivolutzione Frantzesa, sìngiat s'acabu de su sistema de monarchia assoluta, e su Regnu de Frantza si faghet una monarchia costitutzionale. A pustis de prus pagu de un'annu de custu càmbiu de regìmene, fiat proclamada sa Prima Repùblica Frantzesa.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Superfìtzie aprossimativa de sa Frantza in su momentu de sa creatzione de sos dipartimentos frantzesos in su 1790 otenta in custa manera: 551.806 km² (superfìtzie atuale Frantza metropolitana) − 3.567 km² (Vaucluse) − 4.299 km² (Alpes Marìtimas) − 4.388 km² (Savoja Arta) − 6.028 km² (Savoja) = 493.524 km².