Corona de Aragona

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Territòrios de sa Corona de Aragona in su 1385

Sa Corona de Aragona (Corona Aragonensis) est istadu su nùmene de s'impare de rènnios e territòrios sugetos a sa giurisditzione de sos soberanos de Aragona de su 1134 a su 1715. Naschida dae sa unione dinàstica intre su Rènniu de Aragona e sa Contea de Bartzellona (a pustis naradu Printzipadu de Catalugna), sa Corona de Aragona si fiat ammanniada in sos sèculos de unos àteros territòrios: sos rènnios de Majorca, Valencia, Nàpoli, Sardigna, Sitzìlia, Contea de Proventza, e fintzas sos ducados de Atene e de Neopatria.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'unione dinàstica intre su Rènniu de Aragona e sa Contea de Bartzellona[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'unione de sos territòrios de sa contea de Bartzellona e de su rènniu de Aragona at acontèssidu gràtzias a sa coja de Ramon Berenguer IV, conte de Bartzellona, cun Petronilla de Aragona (1137). De cussu momentu sos duos territòrios, mancari autònomos, si fiant sutamìtidos a sa figura de sos res de Aragona e fiant andados a formare sa gai narada "Corona de Aragona". Su fìgiu de Ramon Berenguer IV e Petronilla, Alfonsu II, aiat eredadu ambos sos tìtulos, chi fiant istados assùntados dae totu sos suos sighidores. S'unione personale aiat antimes cumportadu su respetu de sas istitutziones preesistentes e de sos arresonet de ambos territòrios.

Ispaniadura in su Mediterràneu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa pèrdida de influèntzia de sa Corona de Aragona in Otzitània, che cusseguèntzia de sa batalla de Muret, su re Giagu I, naradu su Conchistadore, aiat dadu cumintzu in su [su de 13 sèculos]] a s'ispaniadura de su rènniu cara a su Mediterràneu e su levante peninsulare in s'àmbitu de sa Reconchista, resissende a bogare a sos àrabos dae Majorca e una parte bella de s'atuale Comunidade Valenciana. Valencia fiat istada decrarada capitale de unu noucostituidu rènniu de matessi nùmene e dotada de istitutziones pròpias, agatende·si aici a èssere su de tres istados a intrare in sa Corona de Aragona. S'ìsula de Majorca, paris a sa Tzerdagna, a su Rossillione e a sa tzitade de Montpellier, fiant tzèdidos a su fìgiu Giagu cun su nùmene de Rènniu de Majorca, pro èssere a fatu torrados a incorporare in su 1349.

Sighende un'istrategia comuna a sos unos àteros rènnios de sa penìsula ibèrica, sos res de Aragona aiant dotadu sos rènnios de sa Corona de leges e fueros ' (constùmenes) pròpios, a su fine de limitare s'influèntzia de sa nobilesa e afiantzare fidelidade majore a sa monarchia.

S'ispaniadura aragonesa in su Mediterràneu aiat ammanniadu sa Corona de Aragona de territòrios noos: sa Sitzìlia (1282), sos Ducados de Atene (1311) e Neopatria (1319), e sa Sardigna intre su 1323 e su 1326] (in realidade fiat iscopiada una gherra longa contra su giuigadu de Arbaree chi diat bìnchere unu sèculu a pustis), non prus, in su 1442, su Rènniu de Nàpoli. Dada s'istesiamentu geogràficu de s'Aragona, custos territòrios non fiant sugetos a unu guvernu tzentrale, canto fidados a sas élites locales.

In sos possedimentos italianos su controllu aragonesu fiat istadu tando prus a prestu nominale, de natura prus econòmica chi polìtica. Diferente fiat istada sa sorte pro sa Sardigna, chi a pustis de una gherra durada unos chent'annos fiat conchistada a su giuigadu de Arbaree. S'ìsula fiat integrada a tìtulu prenu in sa Corona, e sas classes ghiadoras locales remprasadas dae nòbiles aproliende dae Catalugna, numenados de su re in cambiapare de s'agiudu dadu durante sa gherra de conchista. Cun sa colonizatzione aragonesa sas cunditziones sòtziu-econòmicas de sa Sardigna diant a impeorare meda, sende chi su sistema de in antis fiat cambiadu cun unu feudale, cabudianamente disconnotu. Sa nobilesa catalana si fiat tramudada a bìvere mescamente in sas tzitades, in ue sas cunditziones econòmicas de sa populatzione si fiant mantènnere artas, gràtzias fintzas a s'arribu de artesanos istràngios. In sas zonas rurales sa calidade de sa vida fiat incuida forte, sende chi sa populatzione depiat sutaistare a sa boluntade de sennores ispòticos, tassas artas, e non prus si depiat adatare a su sistema feudale. Tales diferèntzias intre campagnas e tzitades sighint a aguantare in sa Sardigna de oe in die.

Istemmas de sos istados chi perteniant a sa Corona

In su 1410 su re Martine I fiat mortu chene ereu: a segus de su Cumpromissu de Caspe, Ferdinandu de Antequera (de sa dinastia castilliana de sos Trastámara)fiat coronadu cun tìtulu de Ferrante I de Aragona. Prus a in antis, su nebode suo Ferrante II aiat torradu a achirire sa Catalugna de su Nord (incluende fintzas su Rossillione), chi fiat passada a sa Frantza, e su Rènniu de Navarra, chi mancari de pagu unidu a sa Corona de Aragona, fiat istadu pèrdidu pro causa de brigas dinàsticas internas.

Unione dinàstica cun sa Corona de Castìglia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ferrante II at cojuadu in su 1469 s'infanta Pisabella de Castìllia, creende sos presupostos pro s'unione benidora de sos duos rènnios. Noantamas, in cuss'època, siat sa Castìllia siat s'Aragona fiant abarradas entidades istatuales autònomas, cadauna dotada de istitutziones pròpias, parlamentos e leges traditzionales.

Dae sos Asburgu a sa fine de sa Corona de Aragona[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Corona de Aragona e cussa de Castìllia fiant passadas a fatu a sos Asburgu (Càrolu V de Ispagna, naradu Càrolu I in Aragona, fiat nebode de sos Res catòlicos), chi las aiant torradas a unire suta de sa Corona de Ispagna (fintzamentas in custu casu sas istitutziones de sas duas Coronas, abarradas distintas, no aiant pèrdidu sa bàlida pròpia). Cun s'ispèrdida de sa lìnia de sos Asburgu de Ispagna (1700), fintzas sa Corona de Aragona fiat abarrada chene titulares. Fiat tando iscopiada sa gherra de sutzessione ispagnola (1701-1714), chi aiat bidu binchende de su pretendente borbònicu, Filipu de Angiòu, artziadu a su tronu cun su nùmene de Filipu V de Ispagna.

A penas cunsolidadu su pòdere, Filipu V aiat mudadu s'Ispagna in una monarchia tzentralizada e aiat emanadu sos decretos de Nueva Planta, pro efetu de sos cales sas terras de sa Corona de Aragona (chi si fiant arringheradas in favoressimentu de s'àteru pretendente a su tronu durante sa gherra de sutzessione) fiant brivadas de totu sas istitutziones e legislatziones traditzionales pro èssere sutamitidas a un'amministratzione ispagnola unida. Partende dae in cue sa Corona de Aragona aiat sessadu formalmente de esìstere.

Aràldica: sas Barras de Aragona[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas "Barras de Aragona" (in ispagnolu Barras de Aragón) sunt s'antigu sìmbulu aràldicu de su condomadu de sos Res de Aragona. In catalanu sunt narados sa senyera reial ("sas bator barras" o sos bator palos).

Sunt assentadas dae bator fròngias verticales rujas subra fundu doradu o grogu. Sa descritzione curreta in aràldica est: de oro a bator palos de ruju.


Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Rafael Altamira, Ispagna, 1412-1516, in Istoria de su mundu medievale, vol. VII, 1999, pp. 546–575
  • Charles Petit-Dutaillis, Frantza: Luisu XI, in Istoria de su mundu medievale, vol. VII, 1999, pp. 657–695
  • Edward Armstrong, Su papadu e Napoli in su de 15 sèculos, in Istoria de su mundu medievale, vol. VII, 1999, pp. 696–751
  • Del Treppo Mario, La Corona d'Aragona e il Mediterraneo, Congresso di Storia della Corona d'Aragona, (Napoli abrile 1973), pp. 301–331.