Tziviltade de sa badde de s'Indus

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Àrea de ispaniadura
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Cina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Arta edade mèdia
Bàscia edade mèdia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

Sa tziviltade de sa badde de s'Indus (tzirca 3000–1500 a.C., froridura 2600–1900 a.C.)est istada una tziviltade antiga, isparghinada geograficamente prossimai a longu de su riu Indus in su subcontinente indianu, ma fintzas a longu de su Sarasvati, unu riu de s'Ìndia comomai asciutadu.

In su mundu anglusàssone si ddi narat "tziviltade de s'Indo-Sarasvati", in relatu a sa tziviltade descrita in is Veda e chi si diat èssere isvilupada a longu de is duos rios. Est fintzas connota che a tziviltade vallinda[1] o "tziviltade de Harappa", dae su primu giassu connotu, iscobertu in su 1857, ma isgavadu petzi dae sos annos binti de su Noighentos, cando Rai Bahadur Daya Ram Sahni e Rakhal Das Banerji, suta de impulsu de John Hubert Marshall de s'Archaeology Survey of India, aiant iscobertu is ruinas de Harappā e Mohenjo-daro.

Sa tziviltade de sa badde de s'Indus si còllocat intre is prus tziviltades antigas de su mundu, paris cun is de Mesopotàmia e de Egitu antigu, caraterizadas dae s'isvilupu de sa messaria, de s'urbanizatzione e de s'impreu de s'iscriidura. S'isvilupu urbanu est prus primidiu in Egitu e Mesopotàmia, ma sa tziviltade de s'Indu aiat connotu una istèrrida geogràfica prus manna (atuales Pakistàn e Ìndia otzidentale).

De is 1052 giassos fintzas a como individuados, prus de 140 si còllocant subra de is oros de unu cursu de abba istajonale, chi abbaiat sa printzipale zona de produtzione agrìcula de custa cultura. Segundu unas cantas ipòtesis custu sistema idrogràficu, unu tempus permanente, diat pòdere èssere identificàbile cun su riu Ghaggar-Hakra, identificadu dae unos cantos istudiosos cun su Sarasvati de su Rig Veda.

Sa majoria de sos àteros giassos s'agatant a longu de sa badde de s'Indus o a longu de sos afluentes suos, ma s'ispaniadura fiat arribbada cara a ovest fintzas a sa frontera cun s'Iràn, a estu fintzas a Delhi, a sud fintzas a su Maharashtra e a norte fintzas a s'Himalaya e fintzas a s'Afganistàn (giassu de Shortugai).

S'iscriidura sua no est ancora istada detzifrada e si disconnoschent tando is caraterìsticas de sa limba. Is testos sumeros e acàdicos si referint fatu·fatu a unu pòpulu cun chi si fiant tentos cambiapares cummertziales ativos, naradu Meluḫḫa, chi si diat pòdere identificare cun sa tziviltade de sa badde de s'Indus, fortzis cun su nùmene dadu dae is bividores issoro etotu. Su trèmenne est fortzis de pònnere in relatu cun su dravìdicu Met-akam, cun su significadu de "terras artas", e diat pòdere in prus àere dadu orìgine a su tèrmine sànscritu Mleccha, de orìgine no indoeuropea, cun su significadu de "bàrbaru, istràngiu".

Rifermentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. vallinda, civiltà, in treccani.it. URL consultadu su 17 ghennàrgiu 2021.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]