Egitu Antigu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Piràmides de Gizah, unos de is monumentos-sìmbulos prus nodidos de sa tziviltade egìtzia antiga.
Impèriu egìtziu a s'istèrrida massima, agiunta in su sèculu XV a.C.
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu
Edade de su ràmene - Edade de su brunzu
Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu
Tziviltade de sa badde de s'Indus
Tziviltade nuraghesa
Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos
Antighidade clàssica
(Gregos, Romanos)

Cina antiga - Ìndia antiga

Edade mèdia
Arta edade mèdia
Bàscia edade mèdia
Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones
Rinaschimentu
Barocu - Illuminismu
Rivolutzione frantzesa
Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale
Segunda Gherra Mundiale
Gherra frida

Istòria de su tempus presente


v  d  e

Cun Egitu Antigu s'inditat sa tziviltade chi si fiat isvilupada a longu su riu Nilu partende dae sos istrampos, in su sud e a sa làcana cun s'atuale Sudàn, fintzas a sa foghe in su mare Mediterràneu, pro un'istèrrida totale de unos 1000 km. Cun totu ca su territòriu fiat meda prus mannu, contende una parte manna fintzas de su Desertu Lìbicu-Nubianu, is aposentamentos umanos, giai dae is tempos prus remotos, si fiant isvilupados petzi in sa fasca birde e istrinta a oru de is ribas de su riu.

Giai dae su 3500 a.C., paris cun s'aventu de sa laurera, in piessignu su cultivu de su trigu, de s'orju e de su linu, s'arremonant aposentamentos umanos susetotus a longu de is ribas de su Nilu[1]. Is undadas cada annu de su riu, difatis, favoressiant su cultivu fintzas cun prus de una incùngia pro annu gràtzias a is fundaritzas fertiles meda chi su riu retirende·si·nche, lassaiat subra su terrinu. Custu aiat cumportadu duncas sa netzessidade de compidare, faghere canales e cunserbare sas abbas de manera de assegurare s'abbastu costante, siat pro su sustentamentu umanu, siat pro su de su bestiàmene e de is prantedos.

No est in s'esclùere chi sa matessi netzessidade cumplessa de dèpere pònnere fronte a is abbisòngios acapiados cun sa gestione de sa laurera, e mescamente, de sas abbas de su Nilu, apat favorèssidu sa formatzione de is primas comunidades subra unos cantos territòrios, nointames bene diferentziados politicamente e geograficamente individuàbiles. Tales entidades, a su sòlitu individuadas cun su tèrmine gregu de Nomos, si fiant costituias in pagu tempus in duas entidades geo-polìticas distintas e prus cumplessas. Aici mannu fiat s'importu de su riu Nilu, chi atraessaiat totu su paisu, chi fintzas is denumenatziones de custas duas macro-àreas faghent relatu a su riu: cunsiderende chi is mitzas de su Nilu, mancari in cuss'època non nodidas, depiant èssere in sud, tale si diat nàrrere s'Egitu Artu, mentras, a s'imbesse, s'àrea de su delta, cara a su Mediterràneu, diat èssere inditada che a Egitu Bàsciu.[2]

Culturas vàrias si fiant sighidas pare·pare in sa badde de su Nilu partende dae su 3800 a.C. in su chi est definidu Perìodu Predinàsticu. Una tzèurra de Istadu si podet reconnòschere, imbetzes, partende dae su 3200-3100 a.C. cun sa prima dinastia e s'unificatzione de is duas macro-àreas chi ant a abarrare, comente si siat, semper distintas a puntu chi durante totu s'istòria de su Paisu is soberanos diant fentomare intre is tìtulos issoro su de Sennores de is Duas Terras.

S'istòria de s'Egitu Antigu ammuntat in s'interi unos 4000 annos, dae su 3900 a.C. (cun su Perìodu Predinàsticu) a su 342 a.C. (cun su Perìodu tardu) e contat, dae su 3200 a.C., trinta dinastias regnantes reconnotas àrcheo-istoricamente. A custas tocat a nd'annanghere unas àteras, naradas de còmodu, sende chi faghent relatu a guvernos no autòctonos, prusaprestu frutu de invasiones o de arribbu a su pòdere de regnantes istràngios. Si contat duncas una de 31 dinastias, costituida dae res persianos, una de 32 dinastias matzèdone, chi contat petzi unu soberanu, Lisandru su Mannu, e una de 33 dinastias, mègius connota che a Dinastia tolemàica, nàschida dae s'iscontzu de s'impèriu de Lisandru.

Fintzas medas imperadores romanos, ocupadu s'Egitu, no aiant disdignadu de assùmere su tìtulu de faraone cun titoladura geroglìfica.

Sotziedade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Faraone[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su faraone fiat su soberanu poderosu e incuntrastadu, in pitzu de sa piràmide sotziale chi reiat s'Egitu. Prus deus chi non òmine, incarnatzione de Horus, fìgiu de Osìride, su chi aiat derrotadu su male rapresentadu dae Seth, sa figura de su faraone naschet cun s'artziada a su pòdere de Narmer e s'unificatzione de is Duas Terras suta de un'iscetru ùnicu. Is soberanos de s'Egitu unidu portaiant sa corona sekhemty, chi cheret nàrrere "is duas pòderosas", unione de sa corona Deshret, sa ruja, sìmbulu de s'Egitu Bàsciu, e de sa bianca, hedjet, sìmbulu de s'Egitu Artu, sende chi fiant sennores de is Duas Terras Unidas. In su Regnu Nou e mescamente durante s'època de su faraone Ramses II, gherreri mannu, su faraone portaiat fatu·fatu su gai naradu khepresh, sa corona de gherra, unu cascu biaitu cun ordìngios tzirculares piticos. Custas coronas fiant totus acumonadas dae sa diosa cobra, amparadora de is faraones.

Iscrianos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'Egitu at tentu sa prus amministratzione articulada de s'antighidade. A is òrdines deretos de su faraone s'agataiat una genia de primu ministru, su visir, chi faghiat de càbudu a s'aparatu amministrativu totu: issu cumandaiat sa gestione de sa giustìtzia, su tesoru e sas intradas fiscales, subraintendiat a is traballos pùblicos. Su visir teniat a su servìtziu suo funtzionàrios medas, seberados in òrdine geràrchicu in is ufìtzios tzentrales e in totu is distritos de su paisu. Sende chi totu sos atos pùblicos fiant registrados e artzivados cun coidadu, is iscrianos formaiant s'ossadura de sa burocratzia egitziana, presentes in sa corte comente fintzas in is prus ufìtzios perifèricos de a tesu, in is esatorias de is impostas, in is campos tzensende su bestiàmene o a mesurende is incùngias, teniant unu rolu primorosu chi non si podiat remplasare, chi giustificaiat s'importu de is mandos issoro. Sa cumplessidade de s'iscriidura geroglìfica recheriat de su restu annos medas de istùdiu, e fiant pagos is chi dda imparaiant.

Rolu de sa fèmina[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cun totu ca sunt pagos is esempros de fèminas egìtzias de su tzetu mèdiu lòmpidas a ammuntare rolos importantes in sa vida pùblica, sa cunditzione de is fèminas in s'Egitu Antigu fiat in generale mègius a cumparàntzia cun sa de sa fèmina in Grètzia o in sa Roma antiga. Fatu·fatu in ausèntzia de is maridos, gestiant diretamente is aziendas o impresas de is cojubes issoro, mancari su rolu primàrgiu issoro fiat ligadu mescamente a sa vida familiare che a mugeres e mamas. In s'àmbitu de sa vida domèstica a issas fiat fidada sa gestione de sa domo e de sa tzerachia impare a su còmpitu de pesare a is fìgios. Foras de sa vida domèstica is posiduras prus comunas fiant is de baddadoras, atitadoras o acumpangiadoras musicales, mentras pro is fèminas bastante ricas de tènnere a is dipendèntzias issoro tzeracas pròpias chi s'ocupaiant de is fìgios, non fiat raru s'impreu che a profumieras, cantadoras, musicheras o satzerdotissas de rangu minore a su servìtziu de calicuna divinidade. Is fèminas teniant autonomia sotziale-giurìdica e podiant eredare, intre is tzetos mèdiu-bàscios sutzediat a s'ispissu chi traballaiant a costadu de sos òmines (comente dimustrant is pinturas in is tumbas) in is traballos agrìculos. Si tenent fintzas novas de fèminas a càbudu de un'azienda de propiedade issoro (Nenofer, durante su Regnu Nou) e de fèminas imbàtidas a acumprire sa professione mèiga (Peseshet durante sa de 4 dinastias). Custa autonomia sotziale elevada de is fèminas egìtzias aiat influentzadu fintzas is deretos de cuddas gregas e romanas (cando is subra-numenados pòpulos aiant conchistadu s'Egitu).[3]

Casta de is satzerdotes[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Comente is èsseres umanos, fintzas is deus de s'Egitu teniant una domo “issoro” in terra, su templu; custu cumportaiat chi a tale domo fiant atacados possedimentos fondiàrios, cultivos, bestiàmene, e chi su personale chi s'interessaiat de mantènnere e fàghere prosperare tales possedimentos fiat a is dipendèntzias de su deus. Non petzi massajos, pro custu, ma fintzas totu sos artisanos ispetzializados comente pro esempru, oreris, castiadores de bestiàmene, picapedreris e iscultores, pintores. Responsàbiles de totu is fainas ligadas a su traballu de custu personale fiant is funtzionàrios su cale còmpitu printzipale fiat de serbire su deus in domo sua, de dda mantènnere in òrdine e contivigiare a su bonu andamentu de ogni faina, intre cales fintzas su controllu de is maistrantzas dedicadas a is propiedades de su templu. Intre is vàrios abbisòngios ddoe fiant fintzas is de tipu rituale, a s'ispissu cumplessas meda.

Esèrtzitu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Durante s'Antigu Regnu non bi fiat istada netzessidade de un'esèrtzitu permanente. Cando bi fiat bisòngiu de acarare una currera beduina o sa netzessidade de una fura de gherra, s'organizaiat una leva; fiant duncas reclutados giòvanos chi, una borta acabada sa gherra, torraiant a su traballu de costùmene issoro. Meda prus comunu fiat antimes su reclutamentu de mertzenàrios, in particulare Lìbicos e Nubianos.

Funtzionàrios de Istadu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pro amministrare s'Egitu su faraone recursaiat a s'agiudu de is rapresentantes suos, cun unu sistema ampru de funtzionàrios, de is cales su prus artu fiat su "visir". Fintzas a sa de 18 dinastias bi fiat istadu unu visir solu pro totu s'Egitu, ma in su regnu de Thutmose III sa funtzione si fiat dopiada e bi fiat istadu unu visir de su sud chi setziat in Tebe e unu visir de su norte chi teniat sede in Eliòpoli. A su visir faghiant cabu totu is brancos amministrativos de s'Egitu e fiant in prus su a chi oe diamus nàrrere ministru de sa gherra, ministru de is internos, cabu de sa politzia egitziana, ministru de sa laurera e ministru de gràtzia e giustìtzia. S'agataiant annotamala àteros tipos medas de funtzionàrios cpmente pro esempru is "maistros de domo mannos", dedicados a amministrare is terras de propiedade de su faraone, cumandantes militares, architetos beros, comente pro esempru su famadu Imhotep chi fiat istadu divinizadu a pustis de si mòrrere, intre is funtzionàrios prus pagu connotos addetos a sa chirca de s'oro e pedras pretziosas.

Pòpulu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa massa de sa populatzione fiat formada printzipalmente de massajos chi traballaiant pro is privados, o pro is domìnios règios o is templos, cun unu cuntratu de traballu, registradu in un'ufìtziu istatale, chi definiat pròpiu is prestatziones a is cales is traballadores s'impinnaiant e a is cales is donadores de traballu si depiant atènnere, cun arriscu de èssere tzitados a is tribunales locales; ddoe fiant in prus is allogadores, chi pigaiant a traballare, cun unu cuntratu iscritu, una tzerta terra paghende unu tantis. S'agataiant fintzas is operajos de s'istadu, addetos a is cavas e a is minas. Annotamala ddoe aiat sa classe artisana, massimamente urbana, formada dae gente lìbera: maistros de linna, samunadores, paneteris, lacheris, mistros de muru. B'aiant is cummertziantes e, mescamente in is tzitades de su Delta, is marineris, chi esertzitaiant su cummèrtziu marìtimu cara a Creta, Tzipru, su Lìbanu, esportende e importende. Un'àtera classe, sa prus bàscia, fiat formada dae persones chi parteniant a su re o a is templos, o a is privados: òmines incarrigados susetotus de su traballu de is campos e fèminas incarrigadas susetotus de atèndere is domos.

Limba[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa limba egìtzia est una limba afro-asiàtica setentrionale ligada in manera istrinta a su bèrberu e a is limbas semìticas.[4] A pustis de sa limba sumera bantat s'istòria prus longa de cale si siat àtera limba, sende chi s'agatant esempros iscritos dae su 3200 a.C. tzirca fintzas a su Mesuevu e abarrende impreada che a limba faeddada fitnzas pro tempus prus longu. Is fases de sa limba egìtzia si partzint in: antigu egitzianu, mèdiu egitzianu (o egitzianu clàssicu), tardu egitzianu, demòticu e coptu.[5] Is iscritos egìtzios no ammustrant diferèntzias dialetales in antis de sa fase copta, ma cun probabilidade sa limba fiat faeddada in variedades dialetales regionales a inghìriu de Menfi e a fatu in Tebe.[6]

Sa limba de sa fase prus antiga fiat una limba sintètica, chi a pustis si fiat fata prus analìtica. Su tardu egitzianu aiat isvilupadu artìculos determinativos e indeterminativos, chi remplasant is sufissos flessivos prus antigos. B'est unu càmbiu in s'òrdine de is paràulas, dae su prus betzu vèrbiu-sugetu-ogetu a su prus reghente sugetu-vèrbiu-ogetu.[7] Is iscriiduras geroglìfica, ieràtica e demòtica egìtzias sunt istadas a fatu remplasadas dae s'alfabetu coptu (derivadu dae su gregu), prus econòmicu e simpre respetu a sas iscriiduras pretzedentes. Su coptu est galu impreadu in sa liturgia de sa crèsia ortodossa copta e rastas de issu s'agatant in s'àrabu egitzianu modernu.[8]

Religione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa religione de s'antigu Egitu ammustrat una cumplessidade de creèntzias estrema e una truma de divinidades, in unu politeismu fatu·fatu confùndidu e contraditòriu. Custa cumplessidade s'ispricat cun is ingènneros medas chi ant fatu, in su colare de is sèculos, agiuntas a is creèntzias primitivas. Su chi cumparit contraditòriu in is cuntzetos teològicos e religiosos s'ispricat cun sa mentalidade egitziana singulare chi non fuiat dae su contraditòriu e cun sa tendèntzia a su sincretismu chi assimilaiat divinidades diversas e a s'ispissu intre issas e issas istesiadas meda. A s'internu de custa pletora politeìstica si distinghent unas cantas currentes comente sa de su cultu de sos animales. Unas cantas divinidades tenent prus importu mannu in perìodos istòricos determinados, àteras sunt criadas de bellu nou e a coa burradas dae s'istòria egitziana (bastat ammentuare su deus de Akhenaton). Unos cantos deus sunt bogados dae culturas orientales, in piessignu cando s'Egitu tenet raportos e cambiapares personales cun s'Àsia minore, e intre de issos tocat a ammentare Baal, Astarte e Anat.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Peter N. Stearns, The Encyclopedia of World History, 2001.
  2. Nicolas Grimal, Histoire de l'Égypte ancienne, Fayard, 1988.
  3. Eva Cantarella e Giulio Guidorizzi, POLIS, p. 64.
  4. Loprieno (1995b) p. 2137
  5. Loprieno (2004) p. 161
  6. Loprieno (2004) p. 162
  7. Loprieno (1995b) p. 2137–38
  8. Vittman (1991) pp. 197–227

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]