Limbas semìticas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Ispainadura e partziduras de is limbas semìticas

Is limbas semìticas sunt unu grupu de limbas faeddadas de s'antighidade in Oriente Mèdiu, Àfrica de su Norti e Corru d'Àfrica.

Sunt cualificadas che « semìticas » de su 1781, segundu su nùmene de Sem, fìgiu de Noè. Formant unu brancu de sa famìllia de is limbas camito-semìticas (naradas fintzas àfro-asiàticas), ispaniadas de sa metade norti de Àfrica fintzas a s'Oriente Mèdiu. Orìgine e banda de s'isparghidura geogàfica issoro abarrant redutosos, chi de Àsia fache a Àfrica o chi s'imbesse.

Limbas semìticas arcàicas che s'acadianu e ugarìticu sunt atestadas de prus de 4.000 annos. Is documentos prus antigos acadiànos, in carateres cuneiformes, dàtant a sa segunda metade de su de 3 millènnios i.C. e s'archeologia nd'at iscobertos àteros fintzas a primìtziu de s'era nostra.

Is limbas semìticas prus ispainadamente faeddadas in die de oe sunt s'àrabu (prus de 240 milliones de locutores), s'amàricu (unos 27 milliones), s'ebreu (unos 8 milliones), su tigrinu (unos 6,75 milliones). Sunt custas, impare a su maltesu (unos 400.000 locutores) is solas limbas semìticas uffitziales, ma àteras si nd'agatant allegadas in Etiòpia, Eritrea, Gibuti e Somàlia, comente fintzas chistionadas disvariadas de limbas arameas in s'Oriente Mèdiu.