Àfrica de su Norti

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

S'Àfrica de su Norti. Inditados in birde prus craru is istados chi fatuvatu benint cunsuderados de nde faghere parte.

S'Àfrica de su Norti o Nordàfrica est sa regione prus setentrionale de su cuntinente africanu. Segundu sa definitzione de is Natziones Unidas nde faghent parte ses istados:

A custos, segundu is bisuras benint azuntos fintzas:

Algeria, Maroco, Tunisia, Lìbia e fatuvatu sa Mauritania e su Sahara Otzidentale cumponent su Maghreb, intames Egitu e Sudan cumponent sa Badde de su Nilu (chi pigat nùmene de su frùmene omònimu).

S'Egitu est unu istadu transcuntinentale, sende chi sa penìsula de su Sìnai geograficamente est posta in Àsia. S'Àfrica de su Norti contat fintzas is possidèntzias ispagnolas de Ceuta, Melilla, duas exclaves chi s'agatant a cara de sa costera de su Maroco. Is ìsulas Canàrias, chi faghent parte de s'Ispagna e is ìsulas de Madeira, chi sunt portughesas, a illargu de sa costera norti-otzidentale de s'Àfrica, sunt carchi bortas cunsideradas a partes de sa regione.

Culturalmente su Nordàfrica s'iscerat de su restu de su cuntinente africanu, pro ite su desertu de su Sahara at fatu de barriera limitende is cuntatos cun is àteros populos chi bivent in a sud de su desertu. S'Àfrica de su norti est duncas istoricamente e antropologicamente prus custrinta a s'Oriente Mèdiu, in Àsia e a s'Europa. S'influèntzia islamica in s'àrea, nde faghet fintzas una parte significativa de su mundu àrabu.