Jump to content

Mauritània

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 21°N 11°W / 21°N 11°W21; -11


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in su continente africanu

Sa Mauritània (in bèrberu: Cengiṭ o Agawej o Agawec, in àrabu: موريتانيا o شنقيط), ufitzialmente Repùblica Islàmica de Mauritània (in àrabu: الجمهورية الإسلامية الموريتانية‎, trasliteraduː al-Jumhūrīyah a su-Islāmīyah a su-Mūrītānīyah) est un'Istadu de Àfrica otzidentale, chi làcanat cun su Sahara Otzidentale a norte, s'Otzèanu Atlànticu a ovest, su Senegàl a sud-ovest, su Mali a sud e a estu, e s'Algeria a nord-est. Sa capitale est Nouakchott.

Tenet istèrrida de 1.030.700 km² e populatzione de unos 3.359.185 bividores. Su teritòriu est pro su 75̥ desèrticu de arena e de roca e su solu riu chi ddoe at est su Senegàl, totu sos àteros cursos de abba tenent caràtere istasonale.

S'istadu est rugradu in s'internu suo dae sa làcana intre mundu àrabu e Àfrica niedda, sa casi totalidade de sa populatzione si decrarat de religione islàmica e s'istadu limitat sa libertade religiosa. Dae su puntu de bista ètnicu, sa populatzione est cumposta pro su 30% de àrabos, 30% nieddos e 40% metitzos. Is relatziones intre de is comunidades resurtat galu oe in die caratrizadu dae perricas fortes. S'iscravidade fiat abolida in su 1961 e mancari totu sighit galu a èssere praticada.

Bi tenet cursu una moneda non deghimale e est unu de is 77 istados de su nundu in ue s'omosessualidade est cunsiderada unu crìmene, pro su cale est aplicada sa pena de morte cun degollu in pùblicu. Sa situatzione econòmicu-sotziale est bastante crìtica sende chi unu 45% de sa populatzione si bivet cun prus pagu de 2 dollaros istadunidensos a sa die.