Comoras

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 12°13′59.99″S 44°26′43.91″E / 12.23333°S 44.44553°E-12.23333; 44.44553

Bandera
Posidura cun respetu a su continente africanu

Is Comoras, ufitzialmente Unione de is Comoras (in àrabu: اتحاد جزر القمر‎, in comorianu: Udzima wa Komori) est un'artzipèlagu e istadu insulare de s'Àfrica Orientale postu a s'estremidade setentrionale de su Canale de Mozambicu, in s'Otzèanu Indianu, intre Madagascàr e su Mozambicu. Sa capitale est Moroni, is limbas ufitziales s'àrabu, su comorianu e su frantzesu.

Sa natzione est cumposta dae tres ìsulas vulcànicas: Grande Comore, Mohéli e Anjouan, mentras s'ìsula de Mayotte, chi ddi istat a curtzu est pretèndida dae is Comoras, ma at refudadu in referendums vàrios s'indipendèntzia de Frantza.

S'istadu est istadu denùmenadu dae su 1975 a su 1978 Istadu de is Comoras e de su 1978 fintzas a su 2000 Repùblica Federale Islàmica de is Comoras.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is Comoras sunt abarradas ispopuladas fintzas a su sèculu VI cando fiant ocupadas dae gentes bantù aproliadas dae is costas africanas a curtzu.

Partende dae su de sèculu IX is Comoras fiant invàdidas dae àrabos shirazi, chi bi aiant fundadu unos sultanados, su prus importante de is cales in Anjouan, e aiant sutamìtidu sa populatzione bantù.

In su Chimbighentos fintzas is malgàscios si fiant aposentados in is Comoras, in piessignu in Mayotte, in ue totora si faeddat malgàsciu.

Is esploradores portughesos aiant bisitadu s'artzipelagu in su 1505. Fiant arribbados a fatu is frantzesos, is olandesos e sos inglesos. Is Comoras in custa època fiant istados una base pro sa trata de sos iscraos, giuta siat de sos àrabos siat dae sos europeos. Pro sos europeos fiant annotamala una tapa in sa rota dae su Cabu de Bonu Isperu cara a su Golfu Pèrsicu, s'Ìndia e sas Ìndias Orientales. Annotamala fiant istados fintzas sa base pro is piratas chi intertzetaiant is naves in is rotas subra descritas. Is sultanados fiant resessidos a si mantènnere indipendentes, puru faghende cuntzessiones a sos europeos. Is ùrtimas sultanas de Mohéli fiant istadas: Djoumbé Fatima (1841-1878) e Salima Machamba (1888-1909) chi aiant renuntziadu a su tronu tzedende s'ìsula a sa Frantza.

Is Comoras. In sa mapa est rapresentada fintzas s'ìsula de Mayotte chi, mancari parte de s'artzipèlagu est politicamente unu dipartimentu ultramarinu de Frantza,

Intre de su 1841 e 1912 sa Frantza at conchistadu is sultanados e aiat postu sas ìsulas suta de s'amministratzione de su guvernadore generale de su Madagascàr. Prus a tardu, colonos frantzesos, cumpangias cumertziales frantzesas e ricos mercantes àrabos aiant pesadu un' economia fundada in is prantedos chi totora isfrutat su de tres unu tzirca de su territòriu de is Comoras pro su coltivu de produtos de esportatzione.

In su 1973 fiat istadu agiuntu un'acòrdiu cun sa Frantza pro otènnere s'indipendèntzia in su 1978, ma su 6 de trìulas 1975 su parlamentu comorianu aiat aprovadu una risolutzione cun sa cale fiat decrarada s'indipendèntzia, cun s'astensione de is deputados de Mayotte, chi fiant abarrados suta de su controllu frantzesu. In duos referendums, in su nadale 1974 e in su freàrgiu 1976, sa populatzione de Mayotte at votadu contra de s'indipendèntzia dae Frantza (respetivamente cun su 63,8% e su 99,4% de is votos).

In su 1997 is ìsulas de Anjouan e Mohéli ant decraradu s'indipendèntzia issoro dae is Comoras. Su cunsighente tentativu de su guvernu de istabilire torra cun sa fortza su controllu subra sas ìsulas rebellas at fallidu e luegus s'Unione Africana, in suta de sos augùrios de su Presidente Thabo Mbeki de su Sudàfrica, fiant portadas a in antis is tratativas pro arribbare a un'apaghiamentu. Custu aiat batidu a s'autonomia guvernativa pro cada ìsula, e unu guvernu federale pro is tres ìsulas. A cumintzos de su 2005 est istada aprovada sa Loi des compétences, una lege chi definit is responsabilidades de cada organismu de guvernu, atualmente in cursu de perfetzionamentu. Sa die 25 martzu 2008 s'esèrtzitu, cun s'amparu de tropas de s'Unione Africana, at assùmidu su controllu totale de s'ìsula de Anjouan, ponende fine a sa setzessione.

Populatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa populatzione de is Comoras tenent un' orìgine ètnica ammesturada àrabu-africana. In is ìsulas comorianas bivent fintzas immigrados frantzesos e isde iscratza issoro, chi ant ocupadu sas ìsulas fintzas a s'indipendèntzia. Pro sa manna majoria is comorianos sunt de cultura àrabu-islàmica,franca una minoria de importu in s'ìsula de Mayotte (Frantza), is Mahorais, costituida dae catòlicos influentzados a forte dae sa cultura frantzesa.

Economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 2004 su produtu internu brutu arribaiat a 367 milliones de dollaros USA, paris a unu PIB de 620 dollaros peròmine. S'economia de is Comoras est basada subra s'agricultura e in sa pisca. Sa manioca, is patatas durches e s'arrosu sunt cultivados pro s'alimentatzione locale, ma sa parte manna de is gèneres alimentares de sas ìsulas sunt importados. Su ylang-ylang (un'ògiu essentziale), sa vanìllia, la copra (purpa de nughe de coccu sicada), su sisal e su cafè sunt destinados a s'esportatzione. Is padentes ammuntant su 2,2% de su territòriu e frunint una cantidade modestua de linnàmene de fraigu, susetotus in Grande Comore. Su setore primàriu frunit su 41,1% (2004) de su produtu internu brutu, ocupende su 77% (1990) de sa populatzione ativa. In su 2000 sa bàlida totale de is esportatziones est istada de 6,86 milliones de $.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]