Àrabos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

àreas de s'ispaniadura àraba durante s'Edade Mèdia
Liga de sos istados àrabos

Sos àrabos (in àrabu: عَرَب‎) sunt unos pòpulos chi bivet in majoria in s'Oriente Mèdiu, s'Àfrica de su Norte, su Corru de Àfrica e in sas ìsulas de s'Otzeanu Indianu otzidentale, mancari medas comunidades s'agatent isparghinadas in totu su mundu. S'orìgine de su fueddu no est tzerta, ma paret chi tèngiat significadu de nòmades e est impitada dae totu sas fontes antigas de sas populatziones chi ddis istaiant a làcana.

Oe in die sos àrabos sunt unos 450 milliones, sa majoria de sos cales bivet in istados chi adillint a sa Liga Àraba e costiùint de fatu su grupu ètnicu prus mannu de su mundu a segus de sos tzinesos. Atualmente resultant partzidos in una bintina de istados.

Su primu ammentu de sos àrabos remontat a sa metade de su de 9 sèculos a.C. che pòpulu tribale de su sud-est de sa Sìria e su norte de sa penìsula aràbica. Resurtat chi sos àrabos s'agataiant suta vassallàgiu de s'impèriu Neo-Assiru (911-612 a.C.) e sos impèrios sighidores Neo-Babilonesu, Achemènide, Seleutzìda e Pàrticu.

De bisura linguìstica, a primìtziu sunt fentomadas petzi carchis iscritas in limba àraba o cun arabismos, ma totus iscritas cun àteros alfabetos, foras pro s'istele de Namara de su 329 p.C.

Intre su segundu e su de 5 sèculos p.C. sos àrabos che grùstiu de tribùs s'ispèrdent in sas fontes. Torrant a cumpàrrere in su de 4-5 sèculos che minoria de làcana in su sud de su rènniu himyarita e in su norte de su rènniu gasànide. In cust'època sos arabòfonos, cun relatu particulare a sos personàgios famados antitzipadores dae sos istudiosos àrabos-islàmicos afatantes, galu iscrieant in àteras limbas: gregu, aramàicu e sudaràbicu.

A fines, in su de 7 sèculos, sa limba e sos àrabos che pòpulu si fiant abertos a su mundu pro more de su Coranu e de sa fide islàmica. Maoma fiat mortu in su 632, a pustis de entrare in triunfu in Sa Meca in s'annu 630: fiat inghitzada gasi s'entidade polìtica connota che Califadu de sos Rashidun (Califadu de sos Ortodossos o, faddinamente, de sos bene ghiados).

Ghiados de bator Califos chi fiant istados meda a curtzu a su Profeta, sos àrabos diant conchistare territòrios meda istèrridos, ispaniende·si·nche cun lestresa manna. Cust'esperièntzia diat agabbare in su 661, lassende logu a su Califadu de sos Omeyas chi si fiant arrogados su nùmene de àrabos, lassende a sos prus reghentes cunvertidos a s'islam s'etònimu de pertenèntzia (sirianos, persianos, ...).