Guinea

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 10°N 11°W / 10°N 11°W10; -11

Bandera
Posidura in su continente africanu
Tirada

Sa Guinea (AFI: /ɡwiˈnɛa/), ufitzialmente Repùblica de Guinea (in frantzesu République de Guinée), nodida informalmente fintzas che a Guinea Conakry[1], est un'Istadu de s'Àfrica otzidentale. Sa capitale est Conakry, sa limba ufitziale su frantzesu.

Allàcanat cun Guinea-Bissau e Senegàl a norte, Malì a norte e nord-estu, Costa de Marfilu a sud-estu, Libèria e Sierra Leone a sud, otzèanu Atlànticu a ovest. Su territòriu suo acasàgiat is mitzas de isfrùmenes Niger, Senegàl, e Gàmbia.

S'atuale Guinea s'agataiat in passadu in su territòriu de regnos vàrios chi si fiant sighidos in su cursu de su artu Niger, s'istadu fiat istadu una de is primas regiones fèrridos dae sa trata de sos iscraos.[2] S'istadu chi aiat leadu profetos prus mannos dae sa trata fiat istadu su Regnu de Fouta Djallon, chi si fiat consolidadu in su sèculu XVIII bendende iscraos a sos Europeos in cambiapare de armas de fogu.[3] Fatu colònia frantzesa in su 1898 cun sa derrota de s'almami Samory Turé,[4]< sa Guinea aiat conchistadu s'indipendèntzia pro mèdiu de unu consultu referendària in su 1958; dae tando fintzas a su 1984 est istada guvernada de manera ditatoriale dae Ahmed Sékou Touré. A pustis de isse sa situatzione polìtica s'est fata pagu crara: dae su 1984 su regìmene non democràticu at sighidu cun sa presidèntzia de Lansana Conté, acabadu su 23 nadale 2008 cun sa morte de su cabu de Istadu a pustis de una maladia grae. Su mangianu de su 23 nadale s'esèrtzitu guineanu àtuat unu corpu de Istadu militare suspendende onni faina polìtica e sindacale e iscontzende s'Assemblea Natzionale.

Dotada de risursas mineràrias notàbiles, sa Guinea afidat a s'isfrutamentu issoro s'isvilupu de s'economia cosa sua, chi contat non petzi subra de sa faina minerària, ma fintzas subra de s'agrìcula.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Pro la distìnghere dae sa Guinea-Bissau e dae sa Guinea Ecuadoriale.
  2. (EN) John Reader, Africa. A Biography of the Continent, Hamish Hamilton, Londra, 1997
  3. (EN) John Thornton, Africa and Africans in the making of the Atlantic world, 1400-1800, Cambridge, Cambridge University Press, 1998.
  4. (NL) Henk Wesseling, Verdeel en heers. De deling van Afrika, 1880-1914, Amsterdam, Bert Bakker, 1991, ISBN 978-90-351-3895-7, OCLC 842409857.; ed. it. (IT) Henri Wesseling, La spartizione dell'Africa 1880-1914, Milanu, Corbaccio, 2001, ISBN 978-88-7972-380-0, OCLC 860606991.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]