Jump to content

Ceuta

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 35°53′12″N 5°18′00″W / 35.886667°N 5.3°W35.886667; -5.3


Artìculu in LSC

Ceuta
Posidura de Ceuta in su territòriu de Ispagna
Bandera de Ceuta

Ceuta [ˈθeuta] (nòmine uffitziale ispagnolu Ciudad Autónoma de Ceuta, in àrabu سبتة [Sabta]) est una tzitade autònoma de s'Ispagna chi s'agatat in s'Àfrica de Norti, a cara de sa costera mediterrànea e inghiriada de su Maroco, pagu a tesu de s'istrinu de Gibilterra. Tenet populatzione de unos 79.000 bividores e istèrrida de su territòriu de 18,5 km².

In s'istòria Ceuta est istada fatvatu abbadinada a is poderios cartaginesu, romanu, visigotu e àrabu, fintzas a èssere cunchistada de su Portugallu su 14 de austu 1415. Su Portugallu dd'aiat pois tzèdida a s'Ispagna in su 1668.

Ceuta bantat unu status a metade instra su de unu comunu e de una comunidade autònoma. In antis de s'Istatutu de Autonomia, faghiat amministrativamente parte de sa provìntzia de Cádiz.

Su territòriu est parte de su sistema duanale de s'Unione Europea e de su sistema polìticu e econòmicu de s'Unione. Sa bidda est unu portu francu.

Su guvernu de su Maroco pretendet s'intrada de Ceuta in su Maroco, ma su guvernu de Madrid no at mai fatu peruna tratativa a custu reguardu.

Allàcanat cun is biddas marochinas de Fnideq e Tangeri.