Burundi

Coordinadas: 3°40′S 29°49′E / 3.666667°S 29.816667°E-3.666667; 29.816667

Bandera

Posidura in su continente africanu

Su Burundi est un'istadu de s'Àfrica tzentru-orientale, postu in unu altipianu in sa rezone de sos Lagos Mannos, a s'oru est de su lagu Tanganica. Sa capitale est dae su 2019 Gitega, mancari sa tzitade pius populada, e finas capitale pretzedente siat Bujumbura. Sas limbas ufitziales sunt su frantzesu e su kirundi. S'istadu at superfìtzie de 27.834 km² e at una populatzione de unos 10.800.000 abitantes. Làcanat in su norte cun su Ruanda, in s'ovest cun sa Repùblica Democràtica de su Congo e in s'est e in su sud cun sa Tanzània. Mancari siat unu istadu chene mare, una parte de sa frontera otzidentale acarat su lagu Tanganica.

Sos pòpulos Twa, Tutsi e Hutu ant ocupadu su paisu dae sa formatzione sua chimbe sèculos faghet. Su Burundi est istadu guvernadu che unu regnu dae su pòpulu tutsi durante pius de duoghentos annos. Sende gasi, a su cumintzu de su de 20 sèculos, Germània e Bèlgiu aiant ocupadu sa rezone, e Burundi e Ruanda fiant fatos colònia europea connota cun nòmene de Ruanda-Urundi.

Su nùmene antigu de su paisu fiat Urundi-Ubrundi-Bruwanda. Urundi est s'incurtzadura de "Urundi Ruanda" ("S'àteru Ruanda"), gosi comente sos fortzas coloniales belgas costumaiant si refèrrere a su territòriu. Su nùmene atuale de su paisu benit dae su limbazu bantú Kirundi.

S'instabilidade polìtica acontèssida in sa rezone pro neghe de diferèntzias intre sos tutsis e sos hutus, at provocadu una gherra tzivile a metade de su de 20 sèculos. In die de oe, su Burundi est guvernadu che una repùblica rapresentativa presidentziale democràtica. Su 62% de sa populatzione est catòlica, su 8% est musulmana e sa pertzentuale chi abarrat est animista o partenet a àteras relizones cristianas.

Su Burundi est unu de sos deghe paisos pius pòberos de su mundu e at su segundu PIB peròmine pius bassu segundu sa Banca Mundiale, a pustis de sa Repùblica Democràtica de su Congo. Su PIB de su Burundi est bassu pro neghe de sas gherras tziviles, de sa corrutzione, de s'atzessu limitadu a s'educatzione e de sos efetos de su HIV/SIDA. Est un'istadu densamente populadu, cun un'emigratzione sustantziale. Su cobaltu e su ràmene sunt sas risursas naturales printzipales suas, e unas de sas esportatziones majores sunt su tzùcaru e su cafè.