Impèriu coloniale belga

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mapa de s'impèriu coloniale belga

S'Impèriu coloniale belga cunsistiat de tres colònias possedidas dae su Bèlgiu intre de su 1885 e de su 1962. A diferèntzia de sas printzipales potèntzias coloniales europeas, su 98% de s'impèriu belga fiat costituidu dae un'ùnica colònia manna, su Congo Belga, 76 bortas prus mannu de su Bèlgiu matessi.

S'impèriu fiat nàschidu che propiedade privada assegurada da[e sas àteras potèntzias coloniales a su re de su Bèlgiu Leopoldu II, prus chi pro initziativa de s'istadu belga, difatis Leopoldu fiat su soberanu siat de su Bèlgiu siat de s'istadu Liberu de su Congo, fintzas a cando s'istadu belga aiat assuntadu sa soberania dereta in su Congo petzi in su 1908, in reatzione a s'amministratzione pèssima de su soberanu; su costùmene, in Bèlgiu, cheriat chi a sos territòrios ultramarinos si li nararet "colònias" prusaprestu che '"impèriu".

Su "Lìberu Istadu de su Congo" no est mai istadu nen lìberu ne istadu, ma unu domìniu privadu chi su re aiat ghiadu chene cuntrollu perunu, nemmancu pro mèdiu de su guvernu belga. Totu sa terra non coltivada fiat istada decrarada propiedade de s'istadu (est a nàrrere de su re), chi teniat su monopòliu assolutu in sas risursas suas de balore immediatu (marfìliu e cauciù) e in sos minerales de su suta-terra, s'isfrutamentu de su cale fiat istadu cuntzèdidu a cumpangias vàrias, cun acòrdios de arrendu pro 99 annos. S'iscoberta de su protzessu de vulcanizatzione de sa gomma e s'impreu industriale suo aiant fatu de custa colònia unu de sos prus mannos serbatojos mundiales de custu produtu fundamentale pro s'industrializatzione de s'Otzidente.

S'impèriu coloniale belga fiat bènnidu a crèschere a sa fine de sa prima gherra mundiale, cun s'assegnatzione a s'istadu de su mandadu in sas ex-colònias tedescas de su Ruanda-Urundi (oe in die Ruanda e Burundi). Su Bèlgiu annotamala giai de sos cumintzos de su de 20 sèculos aiat fintzas otentu una cuntzessione minore in terra tzinesa, in Tientsin. In su momentu de sa màssima istèrrida fiat arribbau a subrafache de prus de duos milliones batorchentosmìgia chilòmetros cuadrados. SoS territòrios coloniales belgas ant otentu s'indipendèntzia intre de su 1960 e de su 1962.