Kenya

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 0°06′N 38°00′E / 0.1°N 38°E0.1; 38

Bandera
Posidura in su continente africanu
Kenya in its region (de-facto).svg


Su Kenya est un'istadu de s'Àfrica orientale cun capitale in Nairobi. Su nùmene si depet a su Monte Kenya, unu logu traditzionale de su paisu e su segundu monte prus artu de Àfrica. Su Kenya est connotu fintzas pro sa biodiversidade e pro una bariedade manna de ecosistemas. Est un'istadu mutiètnicu.

Tenet istèrrida de 581.309 km² e contat unos 48.468.138 de bividores. Allàcanat in su norte cun su Sudàn de su Sud e s'Etiòpia, in s'estu cun sa Somàlia e s'otzèanu Indianu, in su sud cun sa Tanzània e in s'ovest cun s'Uganda. Su lagu Victòria est situadu in su sud-ovest e est cumpartzidu cun Uganda e Tanzània.

Su Kenya tenet 47 distritos, cadaunu cun unu guvernu semiautònomu respetu a su guvernu tzentrale de Nairobi. Geograficamente, si dividit in diversas àreas cun una demografia variàbile meda, esistende zonas de savana, àrridas e semiàrridas, in prus de una costera longa subra s'otzèanu Indianu. Is regiones tzentrales e s'otzidente tenent padentes e montes, mentras ca is regiones de su norte sunt prus àrridas.

Paris a parte de s'Estu de Àfrica, su Kenya est istadu su bàntzigu de s'òmine dae su paleolìticu inferiore. S'ispaniadura bantù aiat resèssidu a dominare s'àrea in su primu millènniu in antis de s'era nostra, e is lìmites de s'istadu modernu cumprendent is passos de sas àreas linguìsticas e culturales Nilu-Sahariana, afro-asiàtica e bantu, pro custa resone su Kenya est unu paisu multiètnicu. Sa presèntzia europea e àraba in Mombasa si andat torra a primìtzios de s'Edade Moderna, ma s'esploratzione de s'internu fiat comintzada in su sèculu XIX. S'Impèriu Britànnicu aiat istabilidu su Protetoradu de s'Estu de Àfrica in su 1895, connotu che a sa Colònia de Kenya dae su 1920. Sa Repùblica Indipendente de Kènia fiat proclamada in su 1963.

Sa capitale de su Kenya, Nairobi, est una tzitade de importu cummertziale mannu in Àfrica. S'economia de su Kenya est in prus sa cun produtu internu brutu prus mannu de sa regione Est e Tzentrale de Àfrica. S'istadu est produtore traditzionale de te e cafè, e prus de reghente s'est dedicadu a s'esportatzione de frores in Europa. Semper de prus su Kenya s'est dedichende a s'indùstria de is telecomunicatziones. Su Kenya est puru una potèntzia mundiale de s'isport, essende pàtria de atletas famados comente su campione Paul Tergat e prus de reghente David Rudisha.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]