Jump to content

Algeria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 28°N 1°E / 28°N 1°E28; 1


Artìculu in LSC

Bandera
Posidura in su continente africanu

S'Algeria (in àrabu: الجزائر‎, a su-Jazāʾir; in bèrberu: ⴷⵣⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), ufitzialmente Repùblica Democràtica Populare de Algeria, est un'istadu de s'Àfrica de su norte, chi partenet a su Maghreb, in parte manna ocupadu dae su desertu de su Sahara. Contat unos 42 milliones de bividores e tenet a capitale, Algeri, est etzentrica respetu a sa totalidade de su territòriu e si sìtuat a s'estremu norte. Su nùmene identìficat fintzas su de su paisu in s'interi.

In trèmenes de superfìtzie est su prus istadu mannu de su continente africanu, dae su 9 trìulas 2011, cando su Sudàn de su Sud s'est fatu indipendente de su Sudàn; est annotamala con tirada de 2 381 741 km² su prus istadu mannu de su mundu àrabu puru su de deghe istados prus istèrridos de sa Terra. Allàcanat a norte cun su mare Mediterràneu, mentras is fronteras terrestres si partzint cun sa Tunisia a nord-estu, sa Lìbia a estu, su Niger a sud-estu, sa Mauritània, su Malì e su Marrocu a ovest.

S'Algeria est membru de s'Unione Africana e de sa Liga àraba dae su momentu de s'indipendèntzia dae sa Frantza in su 1962, faghet parte de s'OPEC de su 1969 e at contribuidu in manera ativa a sa criatzione, in su 1988, de s'Unione de su Maghreb Àrabu (UMA).

Costitutzionalmente, s'Algeria est definida unu paisu (in s'òrdine) musulmanu, àrabu e bèrberu.