Angola

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 12°21′S 17°21′E / 12.35°S 17.35°E-12.35; 17.35

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su continente africanu

S'Angola (ufitzialmente Repùblica de Angola) est un'istadu postu in sa costa otzidentale de s'Àfrica meridionale. Cun istèrrida de 1.246.700 km² est su de sete istados africanos pro istèrrida e làcanat a norte cun sa Repùblica Democràtica de su Congo, a est cun su Zàmbia, a sud cun sa Namìbia e a ovest s'acarat in s'otzèanu Atlànticu. Faghet parte de s'istadu fintzas s'exclave de Cabinda posta a sa làcana intre Repùblica Democràtica de su Congo e Repùblica de su Congo. Sa capitale e tzitade prus manna est Luanda.

Su territòriu de s'Angola est abitadu giai dae de su Paleolìticu, e at acasagiadu una variedade manna de grupos ètnicos, tribùs e regnos. S'istadu natzionale de s'Angola at tentu orìgine de sa colonizatzione portughesa, incumentzada cun aposentamentos in sa costa e trading post fundados in su de 16 sèculos. In su de 19 sèculos is colonos europeos aiant incumentzadu a s'aposentare in s'internu. Sa colònia portughesa chi si diat faghere a pustis Angola no at tentu is làcanas atuales fintzas su de 20 sèculos, pro neghe de sa resistèntzia de grupos comente a is Cuamato, is Kwanyama e is Bundas.

A pustis de unu abbolotu anti-coloniale longu, at otentu s'indipendèntzia in su 1975 che a Repùblica Populare de Angola marxista-leninista, un'istadu monopartidicu sustentadu dae s'Unione Soviètica e dae Cuba. Sa gherra tzivile intre su Movimentu Populare de Liberatzione de s'Angola a su guvernu e is rebeldes anti-comunistas de s'Unione Natzionale pro s'Indipendèntzia Totale de s'Angola, sustentados dae sos Istados Unidos e de su Sudàfrica, est durada fintzas a su 2002. S'istadu soberanu dae tando s'est fatu una repùblica costitutzionale presidentziale unitària relativamente istàbile.

S'Angola possedit riservas minerales e de petròliu ampras, e s'economia sua est intre de is chi prus a sa lestra sunt creschende in su mundu, ispetzialmente dae sa fine de sa gherra tzivile. Nointames, s'istandard de vida abarrat bàsciu pro casi totu sa populatzione, e s'isperu de vida in Angola est intre de is prus bàscios in su mundu, mentras sa mortalidade infantile est intre is prus artas. Sa crèschida econòmica angolana no est omogènea, cun sa majoria de sa richesa natzionale cuntzentrada in una fita de populatzione meda reduida.

S'Angola est un'istadu membru de s'Organizatzione de sas Natziones Unidas, de s'Opec, de s'Unione Africana, de sa Comunidade de sos Istados de limba portughesa e de sa Comunidade de isvilupu de s'Àfrica meridionale. Si tratat de un'istadu meda multiètnicu, e sa populatzione de 25,8 milliones de persones partenet a diversos grupos tribales, chi faghent relatu a traditziones distintas. Sa cultura angolana rifletet sèculos de domìniu portughesu, in piessignu in sa limba e in sa Crèsia catòlica.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]