SIDA

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sìndrome dae immunodefitzièntzia achirida
Example alt text
Sìmbulu de sa luta contra de sa SIDA
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 B24 [1]
Sìntomos Calentura, adenopatia, diarrea, letargia, langigadura
Càusa Virus de s'immunodefitzièntzia umana
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Sa sìndrome dae immunodefitzièntzia achirida (dae chi s'acrònimu SIDA; in inglesu Acquired Immune Deficiency Syndrome, dae chi s'acrònimu AIDS, normalmente impreadu fintzas in Itàlia) est una maladia de su sistema immunitàriu umanu causada dae su virus de s'immunodefitzièntzia umana (HIV).[1][2][3]

Sa maladia interfèrit cun su sistema immunitàriu limitende·nde s'eficatzidade, torrende is persones fèrridas prus suscetìbiles a sas infetziones, in piessignu a is oportunìsticas, e a s'isvilupu de tumores. Custa vulnerabilidade creschet cun su progredire de sa maladia. S'HIV si trasmitet in medas maneras, pro esempru peri raportos sessuales, trasfusiones de sàmbene contaminados, e agos ipodèrmicos e tràmite trasmissione verticale intre mama e pipiu durante s'ingraidèntzia, s'illieròngiu e s'allatamentu a su sinu.[4][5]

Su virus e sa maladia sunt fatu·fatu inditados paris comente HIV/AIDS. Sa maladia est unu problema sanitàriu de importu in medas cantones de su mundu e s'ispaniadura sua est cunsiderada una pandèmia. In su 2009, s'Organizatzione Mundiale de sa Sanidade (OMS) istimat chi s'agatent 33,4 milliones de persones in su mundu chi bivent cun s'HIV/AIDS, cun 2,7 milliones de infetziones noas de HIV a s'annu e 2,0 milliones de mortes annuales a càusa de AIDS. Segundu su raportu UNAIDS 2009, in totu su mundu ddoe sunt istadas agiomai 60 milliones de persones cuntagiadas dae su cumintzu de sa pandèmia, cun agiomai 25 milliones de mortes e, in su Sudàfrica solu, 14 milliones de pipios òrfanos.[6]

Sa chirca genètica inditat ca s'HIV at tentu orìgine in s'Àfrica tzentru-otzidentale in su cursu de su de 20 sèculos.[7][8] S'AIDS est istada individuada dae su Centers for Disease Control and Prevention (CDC) in su 1981 e sa càusa sua, s'HIV, est istada identificada in su 1983.[9] A pustis de una cuntierra longa sa comunidade iscientìfica at valutadu chi Robert Gallo e Luc Montagnier, cun is rispetivos grupos de chirca, tèngiant ambos contribuidu a sa resèssida de tale resurtadu.

Fintzas chi is tratamentos pro s'HIV/AIDS podent rallentare o arrestare su decursu de sa maladia, non b'at cura connota o vatzinu contra de s'HIV. Su tratamentu antiretrovirale reduit siat is mortos siat is infetziones noas, ma custas meighinas sunt gastosas e non sunt disponìbiles in totu is paisos.[10] A càusa de sa dificultade in su tratamentu de sas infetziones de HIV, sa preventzione est una crae giusta pro su controllu de s'AIDS.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Sepkowitz KA, AIDS—the first 20 years, in N. Engl. J. Med., nº 23, làmpadas 2001, pp. 1764–72, DOI:10.1056/NEJM200106073442306, PMID 11396444.
  2. Weiss RA, How does HIV cause AIDS?, in Science, nº 5112, maju 1993, pp. 1273–9, DOI:10.1126/science.8493571, PMID 8493571.
  3. Russell Cecil, Textbook of Medicine, Philadelphia, Saunders, 1988, pp. 1523, 1799, ISBN 0-7216-1848-0.
  4. (EN) HIV and Its Transmission, Centers for Disease Control and Prevention. URL consultadu su 20 onniasantu 2012 (archiviadu dae s'url originale su 7 làmpadas 2012).
  5. How HIV is spread, San Francisco AIDS Foundation, 14 abrile 2006. URL consultadu su 23 maju 2006 (archiviadu dae s'url originale su 22 austu 2011).
  6. AIDS epidemic update (PDF), World Health Organization. URL consultadu su 29 trìulas 2011.
  7. F. Gao, E. Bailes; DL. Robertson; Y. Chen; CM. Rodenburg; SF. Michael; LB. Cummins; LO. Arthur; M. Peeters; GM. Shaw; PM. Sharp, Origin of HIV-1 in the chimpanzee Pan troglodytes troglodytes., in Nature, nº 6718, freàrgiu 1999, pp. 436-41, DOI:10.1038/17130, PMID 9989410.
  8. M. Worobey, M. Gemmel; DE. Teuwen; T. Haselkorn; K. Kunstman; M. Bunce; JJ. Muyembe; JM. Kabongo; RM. Kalengayi; E. Van Marck; MT. Gilbert, Direct evidence of extensive diversity of HIV-1 in Kinshasa by 1960., in Nature, nº 7213, santuaine 2008, pp. 661-4, DOI:10.1038/nature07390, PMID 18833279.
  9. Gallo RC, A reflection on HIV/AIDS research after 25 years, in Retrovirology, 2006, p. 72, DOI:10.1186/1742-4690-3-72, PMID 17054781.
  10. Palella, KM. Delaney; AC. Moorman; MO. Loveless; J. Fuhrer; GA. Satten; DJ. Aschman; SD. Holmberg, Declining morbidity and mortality among patients with advanced human immunodeficiency virus infection. HIV Outpatient Study Investigators., in N Engl J Med, nº 13, martzu 1998, pp. 853-60, DOI:10.1056/NEJM199803263381301, PMID 9516219.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]