Pandèmia

Artìculu in LSC

Camp Funston, in Fort Riley, Kansas, durante s'influèntzia de Ispagnola de 1918

Una pandèmia (de su gregu πᾶν (pan), "totu", e δῆμος (demos), "pòpulu") est un'epidèmia o o infetzione de una maladia a persones o animales in un'àrea geograficamente manna siat unu continente o pro fintzas su mundu intreu. Etimologicamente faeddende diat dèpere cobèrrere su mundu intreu e tocare totus. Est una maladia epidèmica istèrrida a medas istados e chi tocat medas indivìduos de su matessi istadu in s'interi.

Cheret tentu in contu chi su fatu ca fintzas chi una maladia presentat forte mortalidade non tenet pro ite de si faeddare de pandèmia. Medas maladias, comente pro esempru su càncaru, sunt sa càusa de morte de unu nùmeru mannu de persones, ma non si faeddat de pandèmia. Pro chi una maladia si potzat denumenare aici, custa depet tènnere unu gradu artu de capatzidade de infetare e una tramudada fàtzile de unu setore geogràficu a s'àteru.

Durante s'istòria sas cunsighèntzias de sas diversas pandèmies ant tentu unu pesu terrìbile subra s'umanidade. Maladias comente sa pesta, sa pigota, su rossete, sa tisichèntzia, sa malària, su tifu, sa lepra, sa calentura groga e s'influèntzia, ant causadu epidèmias e pandèmies chi ant provocadu mortes numerosas intre sa populatzione de territòrios mannos meda. Sas pandèmias manna de pesta niedda aiant comintzadu a primìtzios de su de14 sèculos cun tzifras istimadas dae 75 milliones de mortes.

Artìculos ligados

• Epidèmia