Tisichèntzia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Tisichèntzia
Tuberculosis-x-ray-1.jpg
Radiografia anteroposteriore de su toratze unu patziente cun diàgnosi de tisichèntzia bilaterale avantzada. S'esàmene isvelat sa presèntzia de inflitrados purmonares (triàngulos biancos), e "formatziones tuvudas" presentes in sa regione apicale dereta.
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 A15-A19 [1]
Sìntomos Tùssiu crònicu, calentura, tùssiu cun mucu chentriadu de sàmbene, pèrdida de pesu
Càusa Mycobacterium tuberculosis
Sinònimos e Variantes
tuberculosi, tisichesa, tisia, disia, arrennòsigu, disicùmene, male finicu
Template:Navbar


Sa tisichèntzia o fintzas tuberculosi (in sigla TBC, dae Tuberculosis), est una maladia infetiva causada dae vàrios tzipu de micobatèrios, in piessignu de su Mycobacterium tuberculosis, fintzas naradu Batzillu de Koch.[1]

Cunsiderada gia dae sa metade de su de 20 sèculos una maladia grae, invalidante e a sa longa mortale candu non prontu diagnosticada e curada, devènnida oe in is paisos otzidentales prus fàtzile de diagnosticare e curare, sa tisichèntzia atacat pro s'in prus is purmones (tisichèntzia purmonare), ma podet corfire fintzas unas àteras partes de su corpus (tisichèntzia extrapurmonare). Si trasmitet pro bia aèrea pro mèdiu de istiddieddos de salia emìtidas cun su tusse sicu.[2] Sa majoria de is infetziones chi corfint is èsseres umanos resurtat èssere asintomàticas, est a nàrrere si tenet un'infetzione latente. Su de deghe unu de is infetziones latentes a segus progredit in maladia ativa, chi, chi non tratada, ochit prus de su 50% de is persones infetas.

Is sìntomos clàssicos sunt unu tùssiu crònicu cun ispudu rigadu de sàmbene, calentura a raru arta, sudoramentu a de note e pèrdida de pesu. S'infetzione de unos àteros òrganos pròvocat un'ampra variedad[ de sìntomos. Sa diàgnosi si basat subra s'esàmene radiològicu (comunemente una radiografia de su toratze), una proa cutànea a sa tubercolina, esàmenes de su sàmbene e s'esàmene microscòpicu e coltura microbiològica de is flùidos corpòreos. Su tratamentu est difìtzile e recheret s'assuntzione[ de antibiòticos mùltiplos pro longu tempus. Sa resistèntzia a is antibiòticos est unu problema chi creschet afrontende a sa maladia. Sa preventzione si basat subra programmas de screening e de vatzinatzione cun su batzillu de Calmette-Guérin.

Si cunsiderat chi su tres unu de sa populatzione mundiale siat istadu infetadu cun M. tuberculosis,[3][4] e infetziones noas acontessent a unu ritmu de agiomai unu a su segundu.[3] In su 2007 bi fiant unos 13,7 milliones de casos crònicos ativos[5] e in su 2010 8,8 milliones de noos casos e 1,45 milliones de mortes, mescamente in sos paisos in bia de isvilupu.[6] Su nùmeru assolutu de casos de tisichèntzia est in abasciamentu dae su 2006 e su nùmeru de is casos noos dae su 2002.[6] Annotamala, is populatziones de sos paisos in bia de isvilupu cuntraent sa tisichèntzia prus a discansu, ca tenent a s'ispissu unu sistema immunitàriu prus cumpromìtidu pro neghe de is artos tassos de AIDS.[7] Sa partzidura de sa tisichèntzia no est uniforme in totu su mundu, unu 80% de sa populatzione residente in medas paisos asiàticos e africanos resurtat positiva in is proas a sa tubercolina, mentras isceti su 5-10% de sa populatzione de is Istados Unidos nd'est malàida.[1]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 Kumar V, Abbas AK, Fausto N, Mitchell RN, Robbins Basic Pathology, 8th, Saunders Elsevier, 2007, pp. 516–522, ISBN 978-1-4160-2973-1.
  2. Konstantinos A, Testing for tuberculosis, nº 1, 2010, pp. 12–18.
  3. 3.0 3.1 Tuberculosis Fact sheet N°104, World Health Organization. URL consultadu su 26 trìulas 2011.
  4. Jasmer RM, Nahid P, Hopewell PC, Clinical practice. Latent tuberculosis infection (PDF), nº 23, 2002, pp. 1860–6, DOI:10.1056/NEJMcp021045, PMID 12466511. , which cites Dolin PJ, Raviglione MC, Kochi A, Global tuberculosis incidence and mortality during 1990-2000, nº 2, 1994, pp. 213–20, PMC 2486541, PMID 8205640.
  5. World Health Organization, Global tuberculosis control: epidemiology, strategy, financing, 2009, pp. 6–33, ISBN 978-92-4-156380-2.
  6. 6.0 6.1 The sixteenth global report on tuberculosis (PDF), in who.int, 2011.
  7. SD Lawn, Zumla, A SOS, Tuberculosis, nº 9785, 2 trìulas 2011, pp. 57–72, DOI:10.1016/S0140-6736(10)62173-3, PMID 21420161.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]