Jump to content

Prumone

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Imàgine de is prumones umanos

Su prumone o purmone (dae su latinu pulmo) est s'òrganu essentziale de su tretu respiratòriu in animales medas chi respirant àera, incluende sa majoria de is tetràpodes, unos pagos pisches e carchi sintzigorru. In is mammìferos e is formas de vida prus cumplessas, su sistema si cumponent de duos prumones chi s'agatant ocupende sa majoria de is piturras, a curtzu de sa colunna vertebrale e dae una banda a s'àtera de su coro. Is prumones tenent aspetu de conu formados dae unu tessidu ispongiosu de colore rosa-murru. Sunt ammuntados dae una membrana mentovada plèura e sunt separados s'unu de s'àteru dae su mediàstinu. Dae una banda, su prumone deretu est partzidu in tres partes, numenadas lòbulos; dae s'àtera, su de manca tenet petzi duos lòbulos.

Sa funtzione printzipale sua est sa de trasportare ossìgenu dae s'atmosfera a su tzìrculu sanguìneu, e pro lìberare diòssidu de carbòniu dae su sàmbene a manu de s'atmosfera. Custu cuncàmbiu de gasòs s'acabat in su mosàicu de tzèllulas ispetzializadas chi formant milliones de sacos de àera, de muros etzetzionalmente istingas numenados alvèolos. In is umanos s'agatant unos 300 milliones de alvèolos, chi rapresentant una superfìtzie totale de unos 140 m2 in is adultos (a curtzu de sa metade de unu campu de tennis). Sa capatzidade de su prumone dipendet dae s'edade, pesu e sessu e est in su rangu intre 4.000-6.000 cm3. Is fèminas costumant a tènnere una capatzidade de su purmone de unu 20% o unu 25% prus bàscia de is òmines.

Sa funtzione de is prumones est realizare su cuncàmbiu gasos cun su sàmbene, pro custu sos alvèolos sunt in cuntatu istrintu cun capillares. In is alvèolos si produit su passàgiu de ossìgenu dae s'àera a su sàmbene e su passàgiu de diòssidu de carbòniu dae su sàmbene a s'àera. Custu passàgiu si produit pro sa diferèntzia de pressiones partziales de ossìgenu e diòssidu de carbòniu intre su sàmbene e sos alvèolos.

Is tèrmines mèigos relatzionados cun is prumones comintzant pro pulmo-, de su latinu pulmonarius ("de is prumones"), o pro pneumo- (dae su gregu πνεύμων ("prumone").