Lepra

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Lepra
Leprosy thigh demarcated cutaneous lesions.jpg
Lesiones cutàneas de sa lepra
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 A30 [1]
Sìntomos Lesiones de is nèrvios, ipoestesia, despigmentatzione
Càusa Mycobacterium leprae, Mycobacterium lepromatosis
Sinònimos e Variantes
lebbra, lefra, lèpera, fogumundu, male de Santu Làzaru

Sa lepra o maladia de Hansen est una maladia infetiva e difìtzile a contagiare causada dae su batzillu de Hansen (Mycobacterium Leprae, 1874). Est una maladia crònica cun interessamentu cutàneu, nervosu e viscerale, e sa disseminatzione dipendet dae s'istadu immunitàriu de su malàidu. Sa OMS dda incluet in sa lista de is maladias tropicales discoidadas.[1]

Epidemiologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Difusione de sa Lepra in su mundu a sa data de su 2003

S'istima de su nùmeru de is casos de lepra atualmente in su mundu est difìtzile. Segundu su OMS in is annos 1980 fiant unos 12 milliones e in is annos 1990 diant èssere basciados meda, fintzas a 2,5 milliones tzirca, fintzas segudare is 249.000 noos casos atzertados annuales in su 2008.[2] In su 2000, s'OMS at definidu comente àreas de endemia pro sa lepra 91 natziones. Is majores prevalèntzias si tenent in Ìndia, Àfrica subsahariana e Sud Amèrica. Sa lepra est annotamala presente in su Sud Est Asiàticu, in is Filipinas, in Malaìsia, in su Sud de sa Tzina e in is Ìsulas de su Patzìficu. In Itàlia sunt istados presentes fintzas a unu passadu reghente unos fogos endèmicos meda limitados[3], ma atualmente sa majoria de is casos italianos est de importatzione. Tzirca su de tres unu de is malàidos lebbrosos est inàbile a càusa de is èsitos invalidantes de sa maladia. Paret chi is indivìduos prus suscetìbiles a sa lepra siant is caucàsicos, sighidos dae asiàticos, indianos e africanos. In is àreas endèmicas su 20%-30% de is casos de maladia sunt pediàtricos, ma fintzas chi non tratados non totus cronitzizant. In Àsia is formas lepromatosas assummant a su 50% de is casos e petzi su 10% in Àfrica.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Neglected tropical diseases, World Health Organization.
  2. WHO | Leprosy
  3. Lìnias-ghia pro su cuntrollu de sa maladia de Hansen in Itàlia

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]