Ermizolu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Ozieri-Stemma.png
Articulu in logudoresu
Ozieri-Stemma.png

Fromizolu
Example alt text
Tìpicu isfogu de fromizolu in unu pitzinnu
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 B05 [1]
Sìntomos calentura, tùssiu, rinorrea, rash màculo-papulare, adenopatia, anoressia, diarrea, mantzas de Koplik, congiuntivite, triade de Stimson
Càusa Morbillivirus
Sinònimos e Variantes
bremizolu, rugiore, frissa, ortigada, orciada
Template:Navbar

S’ermizolu o fromizolu (ma su nùmene si cunfundet in sos dialetos bàrios, cun àteras maladias esantemàticas, massimamente cun su russetu)est una maladia infetiva de su sistema respiradòriu causada dae unu birus, est a narrer su Paramyxovirus de sa zenia Morbillivirus. Su Paramyxovirus, pagu resistidore in foras de s’organismu e sensìbile a sos azentes chìmigos e fìsigos, est unu birus cun ANR negativu unicadenale e format parte de sa famìlia de sos Paramyxoviridae, zenia Morbillivirus.

S’ermizolu non si podet manifestare duas bias: contraighende·lu e sanende·nde si creant sos anticorpos ch’impeighent su reforminzu suo. Si calicunu atrogat chi at tentu s’ermizolu prus de una bia, cheret narrer chi, a su nessi in un’ocasione, su diannòstigu fiat faddidu e chi sa maladia fiat in realidade russeta, fàzile a cunfunder cun s’ermizolu.

Trasmissione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su fromizolu est una maladia infetiva aguda cun inditu artu meda de contagiosidade (97-98%); su contàgiu acontesset pro bia aèrea, cun su virus veiculadu dae sas gutigheddas de Flugge, pro cuntatu deretu o inderetu cun sos flùidos corpòreos de una persone malàida (isperma, mucu). Su malàidu est contagiosu dae 1-3 dies in antis de su cumintzu de sos sìntomos (e tando 3-5 dies in antis de sa cumpàssida de sas manifestatziones cutàneas) fintzas a 7 dies a pustis de sa cumparta de s'esantema.[1] Su tempus de incubadura est de 10-12 dies.

Sìntomos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su fromizolu pròvocat printzipalmente un' esprussione cutanea simigiante a sas de sa russeta o de s'iscarlatina (in sa clìnica carchi borta di podent fintzas cunfùndere), chi su prus de sas bortas si resolvet in manera ispontànea ma chi podet, in casos relativamente raros, batire a sa morte, pèrdida de sa bista, pèrdida de s'oidu, disacatos tzerebrales permanentes. Sos sinnos e sìntomos de inghitzu a su sòlitu incluent calentura, a s'ispissu superiore a 40 °C, tùssiu, rinorrea e ogros malos. Duos o tres dies a pustis de su cumintzu de sos sìntomos, mantzas biancas minores si podent formare a s'internu de sa buca, nodidas comente a mantzas de Köplik. Unu rash cutàneu ruju e chi a su sòlitu incumentzat in sa cara e a pustis si difundet a su restu de su corpus, esòrdit in tipicamente dae tres a chimbe dies a pustis de su cumintzu de sos sìntomos. Sos sìntomos s'isvilupant in sa majoria de sos casos in 10-12 dies a pustis de s'espositzione a una persone infeta e sighint pro 7-10 dies. Sas complicàntzias s'avèrguant in unu 30% de sos casos, in sos pitzinnos inferiores a 5 annos de vida, e podent inclùere, intre sas àteras, diarrea (8%), otite (7%), purmonite (6%), entzefalite (0,1%). Sa maladia est responsàbile de unu nùmeru de mortes chi andat de sas 30 a sas 100 donzi 100,000 persones infetas e, a s'ispissu, pro superinfetziones batèricas

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Noyce RS, Richardson CD, Nectin 4 is the epithelial cell receptor for measles virus, in Trends in Microbiology, nº 9, Cabudanne 2012, pp. 429–39, DOI:10.1016/j.tim.2012.05.006, PMID 22721863.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]