Pigota

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Pigota
Example alt text
Pipia cun isfogu tìpicu dèpidu a Variola maior
Ispetzialidade
Infetivologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 B03 [1]
Sìntomos fadiga, rash, Tzefalea, dolore adominale, vòmitu, pabeddas e pibisias
Càusa Variola virus
Sinònimos e Variantes
elogu, vailogu, murmungiolu, ermizolu, buata, picone nigheddu
Template:Navbar

Sa pigota est istada una maladia infetiva causada dae duas variantes de su virus Variola, sa Variola maior e sa Variola minore[1]. Sa maladia est fintzas connota cun is tèrmines latinos variola o variola vera (dae su latinu tardu variŏla, derivadu dae varius, a significare vàriu, pintiriadu[2]), mentras su tèrmine inglesu smallpox est istadu coniadu in su Regnu Unidu in su de 15 sèculos pro dda distìnghere de sa sìfilis, denominada great pox[3]. Àteros nùmenes in sardu sunt: elogu, vailogu, ermizolu, murmungiolu.

Su virus de sa pigota si localizat a livellu de sa tzirculatzione minore de sa cutis, de su canterju e de s'arguena. A livellu cutàneu si manifestat cun un'erutzione màculo-papulare e, a pustis, cun vesìculas abbumbadas prenas de lìchidu. Sa Variola maior est càusa de manifestatziones clìnicas prus relevantes e est caraterizada dae una letalidade de su 30-35%[4][5]. Is cumplicatziones a longu tèrmine incluent tzicatritzes caraterìsticas, mescamente a sa fache, in su 65–85% de is chi resissint a subrabìvere[6]; si podent annotamala manifestare, mancari cun prevalèntzia istimàbile a su 2-5% de is casos, tzurpesa, comente cunsighèntzia de ùltzeras corneales e imbenientes èsitos tzicatritziales, e deformidades de is membros, pro càusa de episòdios de artrite e osteomielite. Sa Variola minore càusat una forma de maladia prus lèbia, nòdida fintzas che alastrim, chi podet betire a sa morte in su 1% de is casos[4].

Si cunsiderat chi sa pigota siat tzocada in sa populatzione umana in su segundu millènniu a.C. tzirca[3] e sa prima proa fìsica faghet a fàghere artziare torra a su isfogu a pabeddas rilevadas in sa mùmmia de su faraone Ramses V[7]. S'est istimadu chi sa maladia apat ochidu unos 400.000 europeos cada annu durante su de 18 sèculos[8] e siat istadu responsàbile de su tres unu de totu is casos de tzurpesa[4][9]. De totu is persones infetadas sunt mortu unos 20-60% de is adultos e su 80% de is pipios[10]. Si cunsiderat chi sa pigota siat istada sa càusa de 300-500 milliones de mortes durante su de 20 sèculos[11][12][13]. Petzi in su 1967, segundu is datos de s'Organizatzione mundiale de sa salude, 15 milliones de persones ant cuntràidu sa maladia e de custos 2 milliones sunt mortos[14]. A pustis de una campagna massitza de vatzinatzione tirada a in antis dae su de 19 sèculos e giuta cun un'imponente isfortzu giuntu intre su 1958 e su 1977, su OMS at decraradu in su 1979 sa maladia irraigada, a pustis de chi s'ùrtimu casu de pigota cuntràidu in natura, causadu dae Variola minore, fiat istadu diagnosticadu in Somàlia su 26 santugaine 1977[14]. S'est tratadu de s'ùnica maladia irradigada in s'istòria de s'umanidade fintzas a su 2011, cando sa peste bovina at padèssidu su matessi destinu[15][16][17].

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) Ryan KJ, Ray CG (editors), Sherris Medical Microbiology, 4th, McGraw Hill, 2004, pp. 525–8, ISBN 0-8385-8529-9.
  2. Template:Treccani
  3. 3.0 3.1 (EN) Barquet N, Domingo P, Smallpox: the triumph over the most terrible of the ministers of death, 8 Pt 1, 15 santugaine 1997, pp. 635–42, PMID 9341063.
  4. 4.0 4.1 4.2 (EN) Behbehani AM, The smallpox story: life and death of an old disease, nº 4, 1º nadale 1983, pp. 455–509, PMC 281588, PMID 6319980.
  5. (EN) Smallpox, Armed Forces Institute of Pathology: Department of Infectious and Parasitic Diseases, 9 santugaine 2007. URL consultadu su 7 trìulas 2012.
  6. (EN) Jezek Z, Hardjotanojo W, Rangaraj AG, Facial scarring after varicella. A comparison between variola major and variola minore, nº 6, 1981, pp. 798–803, PMID 7315828.
  7. (EN) Donald Hopkins, Ramses V:Earliest known victim? (PDF), WHO. URL consultadu su 6 trìulas 2012.
  8. (EN) J. N. Hays, Epidemics and pandemics: their impacts on human history, ABC-CLIO, 2005, p. 151, ISBN 1-85109-658-2.
  9. (EN) Donald A. Henderson and Bernard Moss, Vaccines, Filadèlfia, Saunders, 1999.
  10. (EN) Riedel S, Edward Jenner and the history of smallpox and vaccination, nº 1, 2005, pp. 21–5, PMC 1200696, PMID 16200144.
  11. (EN) Koplow, David A., Smallpox: the fight to eradicate a global scourge, Berkeley, University of Califòrnia Press, 2003, ISBN 0-520-24220-3.
  12. (EN) UC Davis Magazine, Summer 2006: Epidemics on the Horizon, in ucdavismagazine.ucdavis.edu. URL consultadu su 7 trìulas 2012.
  13. (EN) How Poxviruses Such As Smallpox Evadet The Immune System, ScienceDaily, 1º freàrgiu 2008. URL consultadu su 7 trìulas 2012.
  14. 14.0 14.1 (EN) Smallpox, in who.int. URL consultadu su 6 trìulas 2012.
  15. (EN) De Kevin M. Cock, (Book Review) The Eradication of Smallpox: Edward Jenner and The First and Only Eradication of a Human Infectious Disease, nº 1, 2001, pp. 15–6, DOI:10.1038/83283.
  16. (EN) Tognotti E., The eradication of smallpox, a success story for modern meighinas and public health: What lessons for the benidoras? (PDF), nº 5, làmpadas 2010, pp. 264–266, PMID 20539058. URL consultadu su 7 trìulas 2012.
  17. (EN) The world is free of rinderpest, The Mail and Guardian, 25 maju 2011. URL consultadu su 7 trìulas 2012.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]