Impèriu coloniale frantzesu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Impèriu coloniale frantzesu

S'impèriu coloniale frantzesu si costituat de colònias, protetorados e territòrios mandatàrios camba de mare chi istaiant suta poderiu de sa Frantza a comintzare dae su de 16 sèculos, sighende fintzas a su de 20. Generalmente si faghet sèberu intre su primu impèriu coloniale, chi at esistidu fintzas a su 1814, annu cando sa prus parte fiat istada pèrdida, e su segundu impèriu coloniale chi aiat comintzadu cun sa conchista de Algeri in su 1830. Su segundu impèriu fiat agabbadu a pustis de sa derrota in gherras sambenosas in Vietnam (1955) e in Algeria (1962). In aterùe sa decolonizatzione est acontessida a pustis de su 1960 in manera paghiosa.

Competende cun Ispagna, Portugallu, is Provìntzias Unidas e prus a tàrdiu cun s'Inghilterra, sa Frantza aiat comintzadu a istabilire colònias in Nordamèrica, Caràibes e Ìndia in su de 17 sèculos. Unas cantas gherras contra Britànnia Manna e àteros poderios mannos europeos durante totu su de 18 sèculos e sos primìtzios de su de 19, aiant tentu resurtu in sa pèrdida agiomai totale de totu is conchistas. Sa Frantza aiat torradu a pònnere impare unu impèriu nou aprossimadamente a fatu de su 1850, cuntzentrende·si prus che totu subra s'Àfrica, comente fintzas s'Indotzina e su Patzìficu de su sud. Sos republicanos, a primìtziu contràrios a s'impèriu, si fiant fatos sustenidores isceti cando sa Germània aiat incomintzadu a si fàghere s'impèriu coloniale de cosa sua. A manu a manu chi isvilupaiat, s'impèriu nou aiat dadu impèllida manna a sos cummèrtzios de sa Frantza, mascamente gràtzias a sa produtzione de matèrias primas e ainas de manìgiu, ma fintzas ddi aiat dadu àrchidu isparghinende·nde sa cultura, sa limba e sa religione. A is colònias, si depet fintzas s'aprovistamentu de sordados durante in duas gherras mundiales.

Sa Frantza biviat su colonialismu fintzas che missione morale pro elevare su mundu a is istandards suos batende·ddi su cristianèsimu e sa cultura de cosa sua. In su 1884, su promovidore prus importante de su colonialismu, Jules Ferry, aiat declaradu: "Is ratzas prus artas tenent deretu subra is ratzas prus bàscias, tenet unu dèvere de tzivilizare is ratzas inferiores." Prenos deretos de tzitadinàntzia fiant ofèrridos, a cunditzione de renuntziare a sa cultura pròpia e mancari is pòpulos colonizados fiant a totu is efetos asugetados e no tzitadinos. Su nùmeru de colonizadores mandados camba de s'imperiu fiat antimes bastante minore, a s'imbesse de Britànnia Manna, e cabudianamente Ispagna e Portugallu, cun sa sola etzetzione notàbile de s'Algeria, in ue sos colonos frantzeos abarraint comenti chi siat una minoria.

In su tempus de isvilupu màssimu, fiat unu de sos prus mannos impèrios de s'istòria. Contende sa Frantza metropolitana, sa cantidade totale de terras suta soberania frantzesa atzunghiat a 11,500,000 km2 in su 1920, cun una populatzione de 110 milliones de pessones in su 1939. Durante sa segunda gherra mundiale Charles de Gaulle usaiat sas colònias che bases dae in ue cumbàtere e liberare sa Frantza e a s'agabbu, totu is territòrios de s'impèriu fiant galu frantzesos. Noantimes, a pustis de su 1945 is movimentos anti-colonialistas aiant comintzadu a s'opònnere a sas autoridades europeas. Sa costitutzione frantzesa de su 27 de santugaine 1946 (sa de bator repùblicas), chi istabiliat s'unidade de sa Frantza, aiat tentu durada fintzas a su 1958.

Is rastas coloniales de s'impèriu chi aiant sighidu a ddi dipèndere, fiant integradas a sa Frantza che dipartimentos e territòrios ultramarinos in sinu a sa Repùblica Frantzesa. In s'impare custos benint a ammuntare 119,394 km², chi diant a èssere s'1% de s'impèriu chi s'agataiat in antis de su 1939. Contant unos 2,7 milliones de bividores.