Impèriu ispagnolu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Impèriu Ispagnolu cun sa màssima istèrrida

S'impèriu ispagnolu (in castillianu: Imperio español) est istadu unu de sos prus istèrridos de s'istòria. Fiat arribbadu a su pòdere econòmicu, militare e polìticu suta sa dinastia de sos Asburgos, durante sa prus parte de sos de 16 e 17 sèculos. Sa màssima istèrrida fiat imbetzes atzunta cun sos Borbones in su de 18 sèculos, època cando fiat su prus mannu impèriu de su mundu. S'impèriu ispagnolu fiat divènnidu su prus importante de su tempus e su primu a chi si li podiat narare impèriu subra su cale su sole no calat mai.

S'orìgine sua remontat a s'època de s'iscobertas geogràficas a fatu de is viàgios de Cristolu Columbu. Contaiat territòrios e colònias de sa monarchia ispagnola in Amèrica, Àsia, Otzeània e Àfrica, intre chi is Antillas Majores, sa prus parte de sus Sudamèrica, de s'Amèrica Tzentrale, parte de su Nordamèrica (sa Flòrida, sos atuales Istados Unidos sud-otzidentales), unos cantos archipèlagos de s'Otzenu Patzìficu (sas Filipinas). At duradu fintzas a sos primìtzios de su de 19 sèculos cun sas gherras de indipendèntzia ispano-americanas, a fatu de sas cales ddi abarraiant petzi Cuba, Puerto Rico, is Filipinas e unos cantos territòrios de Àfrica. In cunsighidu de sa gherra ispano-americana de su 1898, s'Ispagna aiat tzèdidu a sos Istados Unidos is ùrtimas colònias de sos Caràibes e de su Patzìficu. A is ùrtimas colònias africanas fiat dada indipendèntzia o fiant abandonadas durante sa decolonizatzione de s'Àfrica, agabbada in su 1976.

Todos sos territòrios fiant integrados in sa Corona de Castìllia e prus a tàrdiu in sa de Ispagna. A comintzu fiant organizados in visurreinados, su de Noa Ispàgna e su de Perù. Cun s'iscoberta e s'ocupatzione unos bàrios archipèlagos de su Patzìficu a sa fine de su de 16 sèculos, ddi fiant incorporadas sas Ìndias orientales ispagnolas, formadas dae sas Filipinas, sas Ìsulas Mariannas (intre chi Guam) e sas Carolinas (intre chi Palau), suta giurisditzione de Noa Ispagna. A pustis, su visurreinadu de Perù fiat partidu in suos: su de Noa Granada e su de Perù, e in intertantu fiat creadu su de su Río de la Plata.

Mapa de s'impèriu a su tempus de s'Unione Ibèrica

S'impèriu ispagnolu fiat arribadu a s'istèrrere pro unos 20 milliones de chilòmetros a sa fine de su de 18 sèculos, mancari su tempus de sa màssima ispainada remonta intre sos annos 1580 e 1640, suta sos rènnios de Filipu II, Filipu III e Filipu IV, perìodu cando aiat tentu logu s'unione dinàstica cun su Portugallu. Durante sos de 16 e 17 sèculos, s'impèriu funtzionaiat segundu una istrutura pròpia visurreinale, e non coloniale. Custu sistema, meda diferente dae àteros impèrios europeos, basadu in su cussideru de sos territòrios camba de mare che istèrriduras de sa metròpoli, e duncas uguales in deretos a sos de sa Penìsula Ibèrica, aiat sighidu a s'agatare fintzas a su 1768. Fntzas a s'ùrtimu perìodu de s'Impèriu, in su de 19 sèculos, comente chi siat no aiat achiridu istrutura puramente coloniale.

S'ispagnolu fiat su primu impèriu de gitura mundiale a lòmpere a istèrridas mannas de territòriu chi non comunicaiant pro mèdiu de terra in totu sos cuntinentes, diferentemente de àteros impèrios mannos prus antigos, comente su romanu e su mòngolu. Pro fintzas, aiat abertu s'istrada a s'iscoberta otzidentale de sos duos otzèanos inisprorados de Atlànticu e Patzìficu (cust'ùrtimu iscobertu dae Vasco Núñez de Balboa).