Creta

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 35°18′35″N 24°53′36″E / 35.309722°N 24.893333°E35.309722; 24.893333

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bista de s'ispàtziu
Posidura in Grètzia

Creta ( in gregu Κρήτη, trasliteradu in Kríti) est un'ìsula de sa Grètzia, sa majore e prus populosa de s'istadu e sa de chimbe pro istèrrida (8.261 km²) intra is de su Mediterràneu a pustis de Sitzìlia, Sardigna, Tzipru e Còrsica. Paris a sas isuleddas probianas costituit sa periferia de Creta (in gregu Περιφέρεια Κρήτης, Periféria Krítis), una de sas provìntzias gregas, e sa diòtzesi detzentralizada de Creta (in gregu Αποκεντρωμένη Διοίκηση Κρήτης, Αpokentroméni Diíkisi Krítis), una de sas prefeturas gregas, duas autoridades distintas si puru coestensivas cun 623 065 bividores e cabulogu Herákleion.

Intre su de 3 e su segundu millènniu a.C. s'ìsula fiat su pernu de sa tziviltade minòica, una de sas prus antigas tziviltades addelantadas de Europa, chi teniat in Cnossos, Chidònia e Faistòs sos tzentros printzipales. In su cursu de sos sèculos est istada conchistada e populada dae mitzeneos, gregos, romanos, bizantinos, musulmanos andalusos, venetzianos e turcos otomanos fintzas a sa definitiva unificatzione cun s'istadu gregu in su 1913.

Creta est intre sos printzipales logos turìsticos de sa Grètzia pro more de sos numerosos sitos archeològicos e naturalìsticos e pro su patrimòniu culturale de chi disponet, espressadu pro mèdiu de dislindadas caraterìsticas linguìsticas, literàrias, musicales e gastronòmicas.

S'ìsula tenet rèdditu peròmine meda superiore a sa mèdia greca, mentras ca su disimpreu est de unu 4%, su de ses unu de sa mèdia greca in generale.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]