Impèriu otomanu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Bandera
Impèriu Otomanu a su tempus de massima istèrrida, in su de 17 sèculos
Artziada e ruta de s'impèriu Otomanu (1300-1923)

S'impèriu otomanu(in Turcu otomanu: دَوْلَتِ عَلِيّهٔ عُثمَانِیّه,‎ Devlet-i Aliyye-i Osmâniyye; in Turcu modernu: Osmanlı İmparatorluğu o Osmanlı Devleti), connotu fintzas che Impèriu Turcu e Turchia otomana, fiat unu impèriu fundadu in su 1299 dae is Oghuz, suta Osman I, in su norte-estu de s'Anatòlia. A pustis de cunchistas in is Balcanos fatas dae Murad I intre su 1362 e su 1389, su sultanatu otomanu si fiat mudadu in unu impèriu transcontinentale. A is otomanos si depet sa fine de s'Impèriu Bizantinu, derrotadu cun sa cunchista de Costantinòpoli (capitale de s'Impèriu Bizantinu) in su 1453, suta Mehmed su Cunchistadore. Costantinòpoli fiat dae in cue in antis fata capitale de s'impèriu.

Intre is de 16 e de 17 sèculos, in su tempus de su lughidore massimu e susetotus suta su rennu de Suleiman su Mannu, s'impèriu otomanu fiat un'istadu multinatzionale e multilinguale chi teniat cuntrollu de manna parte de s'Europa sud-orientale, de s'Àsia otzidentale, de su Càucasu, de s'Àfrica de su norte, de manna parte de sa Penìsula Arabica e de su corru de Àfrica. A s'iscomintzu de su de 17 sèculos s'impèriu contaiant 32 provìntzias e istados vassallos numerosos. Intre custos ùrtimos, unos cantos fiant a pusti surbidos in s'impèriu, a àteros fiat intames afiantzados grados diferentes de autonomia durante is sèculos.

In totu s'istòria sua, s'Impèriu Otomanu at mantentu rolu de tzentru de cuntatu intre mundu otzidentale e orientale pro unos ses sèculos, fintzas a su decadimentu progressivu, durante su de 19 sèculos. Alliadu de s'Impèriu Tedescu fiat intradu in sa prima gherra mundiale a costadu de is potèntzias tzentrales, cun s'intentu de pòdere torrare a balangiare totu is territòrios pèrdidos durante su sèculu cabudianu. Mancari capatzu de difèndere is làcanas suas durante is cumbatimentos, s'impèriu sunfriat perricas internas, mescamente in is regiones àrabas. Custos problemas, giai manifestos de a in antis de sa gherra, si fiant agrabiados in su tempus, faghende·si·nche a pagu a pagu violentos, in particulare contra armenos, assiros e gregos pònticos. A s'acabu de sa gherra s'impèriu fiat derrotadu impare a is alliados e parte de su territòriu ocupadu de is potèntzias binchidoras. In su 1922 fiat proclamada sa nàschida de sa moderna Turchia, istadu sighidore de s'impèriu.

Àteros progetos[modìfica | edit source]