Genotzìdiu armenu

Artìculu in LSC

Dotores armenos impicados in una pratza de Alepu, in su 1916. (Fotografia de su museu remmonativu de Erevan)

Su genotzìdiu armenu (in armenu: Հայոց Ցեղասպանություն, trasliteradu: Hayots Tseghaspanoutyoun; in turcu: Ermeni Soykırımı) fintzas naradu olocàustu armenu o Մեծ Եղեռն (Medz Yeghern, "Grandu Crìmene") est istada una deportatzione fortzosa de unu nùmeru non determinadu de tziviles armenos, aprossimadamente intre unu e duos millions de pessones (segundu unoc cantas chircas 1,2 milliones), pro òpera de su guvernu de su 1915 a su 1923 de is in s'impèriu otomanu. Su fatu est cunsideradu su primu genotzìdiu de totu su de 20 sèculos.

Duas partes de tres de totu is armenos chi biviat in territòriu de s'atuale Turchia sunt istados isterminados in logos de deportatziones e degollos. Su cumbènidu fiat pranificadu de su partidu in carriga de s'època, su comidadu Unione e Progerssu, prus connotu che « Giòvanos-Turcos », impinnadu in sa prima gherra mundiale a costadu de is Impèrios tzentrales.

Mapa de is àreas prus densamente populadas de armenos in antis de su genotzìdiu

Istados chi reconnoschent su genotzìdiu armenu. In birde iscuru is chi ddu cunsiderant uffitzialmente genotzìdiu, in birde craru is in ue carchi partidu polìticu, provìntzia, munitzipalidade at reconnotu is acuntèssidas indipendentemente de sa positzione uffitzile de su guvernu tzentrale. 

Ordingiados de su guvernu de Costantinòpoli, tando capitale de s'impèriu, is deportatziones e degollos fiant postos in atu in iscala locale de is responsàbiles de is distritos disvariados e provìntzias incarrigadas de agrustare is tzitadinos armenos. Is sordados otomanos ddos iscortaiant fintzas a su desertu, faghende·ddos caminare pro chentinas de kilòmetros chentza de ddis dare a buffare o a papare e duncas lassende·ddos mòrrere a passione.

In àteros casos issos etotu faghiant esecutziones, o lassaiant cursu lìberu a sa violèntzia de grupos de bandidos armados (mescamente kurdos, chi fiant in cuncurrèntzia seculare cun is armenos in su sud-est de Anatòlia), o crimenales liberados de is autoridades pro afortiare is rangos de is fortzas cumbatentes otomanas e agrupadas in su chi at a èssere connotu che « Organizatzione ispetziale ».

Su reconnòschimentu polìticu de s'acontèssida est galu resone de cuntierras e perricas in su mundu, a causa de su dennegu de parte de sa Turchia (sutzessora de s'Impèriu otomanu, chi mancari ammitat su fatu chi degollos siant istados fatos, àrguit chi is mortes no siant istadas resurtadu de perunu pranu de istermìniu massivu, sistemàticu o premeditadu dispostu de su guvernu otomanu.

A como, su genotzìdiu est istadu reconnotu de 29 paisos.