Genotzìdiu assiru

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

àreas interessadas dae is persighidas de is assiros
Istados chi reconnoschent su genotzìdiu de is assiros
Monumentu a sa memòria de su genotzìdiu assiru in Jerevan, Armènia.

Cun genotzìdiu assiru (connotu fintzas che Sayfo o Seyfo [ispada]; in sirìacu: ܩܛܠܐ ܕܥܡܐ ܣܘܪܝܝܐ‎ o ܣܝܦܐ) si faghet riferimentu a su massacru de massa de is assiros, grupu ètnicu cristianu ortodossu, chi biviant in s'Impèriu Otomanu e in sa lacanante Pèrsia (a òpera dae tropas otomanas), durante sa Prima Gherra Mundiale. In paris tempus a sa persighida issoro, is autoridades otomanas aiant postu in atu fintzas cumbènnidos contra armenos e gregos.

Sa populatzione tzivile assira de sa Mesopotàmia de susu (regione de Tur Abdin, provìntzias de Hakkâri, Van e Siirt de sa Turchia de oe; regione de Urmia in su norte-ovest de Iran) fiat fortzada a mòvere e massacrada dae s'esèrtzitu otomanu, impare a àteros grupos armados comente curdos, cecenos e circàssos, intre su 1914 e su 1920, cun atacos ulteriores ghiados dae milìtzias àrabas subra is tziviles disarmados fuende·si·nche.

Segundu unos cantos istùdios su genotzìdiu assiru est acontèssidu cun matessi caraterìsticas de su de is armenos, àteros istùdios afirmant antimes ca is tratamentos, s'isparghidura e sa natura sistemàtica de su fatu non siat istada de paris livellu.

A s'imbesse de is armenos, cheret naradu ca non fiant dados òrdines de islogare assiros. Is atacos contra de issos non fiant istandardizados e acontessiant sighende mètidos vàrios de ochisura: in carchi tzitade is òmines fiant ochidos, in àteras obligados a si nche fuire. Fiant initziativas postas in atu dae polìticos locales o dae tribùs curdas, fatu-fatu intzulladas de su fatu ca is assiros collaboraiant cun is russos. Sa morte fiat dèpida in casos medas a su fàmene o a maladias. Is fèminas fiant sugetas a abusos sessuales.

Is istimas de is mortos segundu istatìsticas prus minudadas arribant a contare unas 300.000 vìtimas. Revisiones prus reghentes imbatent però a istimare unu nùmeru de mortos cumprèndidu intre 500.000 e 750.000, paris a su 70% de totu sa populatzione assira de s'època. Cun tantu custas tzifras, su genotzìdiu assiru est meda prus pagu connotu de is contemporàneos genotzìdios armenu e gregu.

In su 2007 sa chistione est istada pro sa prima borta cuntierrada in su Parlamentu Europeu.

S'assòtziu internatzionale de ispetzialistas de genotzìdios (International Association of Genocide Scholars) est imbàtida a unu cunsensu segundu chi « sa campànnia otomana contra is minoria cristianas de s'Impeèriu intre 1914 e 1923 at costituidu unu genotzìdiu contra armenos, assiros e gregos pònticos de s'Anatòlia[1]. ».

Notas[modìfica | edit source]

  1. (EN) Genocide Scholars Association Officially Recognizes Assyrian Greek Genocides 16 de nadale 2007.

Àteros progetos[modìfica | edit source]