Linguìstica

Articulu in logudoresu

Sa linguìstica est s'istùdiu de sa limba segundu sos mètodos de sa iscièntzia moderna.

Sa linguìstica òperat in sos campos de: fonologia, morfologia, sintassi (chi imparis formant sa chi in su connotu la narant gramàtica), mètrica (chi istùdiat s'istrutura rìtmica e sa tècnica componidora de sos versos), semàntica, lessicografia (chi abratzat s'etimologia). Sutadissiprinas suas podent esser cunsideradas sa dialetologia, sa sotziolinguìstica, s'etnolinguìstica e sa psicolinguìstica.

Sos duos mètodos printzipales umperados dae sa linguìstica sunt:

• linguìstica diacrònica, chi in s'universidade italiana la narant glotologia chi cunsistet in s'analizu de sos fenòmenos linguìsticos dae unu puntu de bista istòricu e acaradore e la narant duncas linguìstica acaradora;
• linguìstica sincrònica, chi oe sighit in generale sas teorias de Noam Chomsky a pitzus de sa, gai la narant, gramàtica generativa. Custa si fundat in pagas paràulas in sa chirca de tzertas leges chi règulant sa produtzione (o sa generatzione, comente preferint a narrer) de sos fatos linguìsticos.

Nàschida de sa linguìstica sincrònica

Sa linguìstica sincrònica naschet cun sos cursos de linguìstica generale fatos dae Ferdinand de Saussure a Ginevra. In particulare, in su de duos cursu (1908-1909) sunt definidos sos fundamentos de sa dissiprina nessi finas a Noam Chomsky. Ferdinand de Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los, iscampende afirmatziones flottantes de sa linguìstica diacrònica de s'Otoghentos. Pro Saussure, sa limba est unu sistema serré, e duncas sa teoria - est a narrer sa linguìstica generale - depet esser su matessi. Su modellu suo de iscièntzia est sa geometria.

Pro arribare a custu modellu iscientìficu Saussure cheret definire pretzisamente ite est una limba. A diferèntzia de sas àteras iscièntzias, sa linguìstica uumperat comente trastu de analizu s'ogetu suo. Duncas, pro iscampare sos latzos de sas currespundèntzias, si partit sa limba in duas perras: sa langue, est a narrer su podere, sa capassidade, s'organizatzione pronta pro faeddare de sa limba cunsiderada in sa persona, e sa parole, s'atzione de sa persona chi realizat su podere suo gràtzias a su cumbentu sotziale chi est sa limba.

Partende dae s'anàlisi de sa iscièntzia de sos sinnos (semiòtica) de s'iscritura, Saussure tirat sas propriedades chi distinghent sas limbas dae sos àteros sistemas de sinnos.

1. naturale arbitràriu de su sinnu: non bi est ligàmine intra su sinnu e sa cosa de designare. Pro esempru su sinnu 'P' pro unu faeddadore frantzesu indigat su sonu /p/, pro unu russu indigat su sonu /r/. Su ligàmine intra su designatum e su sinnu dipendet de sistema de referimentu.
2. balore petzi dennegadore e diferentziale de su sinnu: potzo iscrier bariaduras infinidas de su sinnu 'P' (naturale diferentziale) finas a cando no at a diventare unu sinnu diferente, pro esempru 'D' (naturale dennegadore).
3. indiferèntzia totale de su mèdiu de produtzione: est indiferente si iscrio 'P' in biancu a pitzus de nieddu in sa bitzarra, in grafidu, in rilievu, etc. De manera anàloga sa limba podet esser semper trasposta dae su mèdiu orale a s'iscritu, custu puru combentuale.

Sa linguìstica duncas pertocat innantis de totu a sa langue, chi est un'astratzione reduiditza a unu sistema de sinnos, ue onzi sinnu est solidale a s'àteru: si introduimus in su sistema unu sinnu nou, s'ispàtziu de denotatzione de su sistema at a mudare totu cantu est; a sa fine, una langue de duos sinnos at a denotare unu mesu de sos denotata cun unu sinnu e s'àteru mesu cun s'àteru.

In sa limba s'inghitzada est reduida a su prus pagu: su momentu de su cumbentu pro sos sinnos (cuntratu primitivu), finas pùbricu comente in s'acasu de s'esperanto, sas generatziones de pustis lu retzint de manera passiva: sa limba intrat in sa "bida semiològica" sua e non faghet prus a torrare agoa. No est duncas de interessu resonare de s'orìgine de sas limbas prus de cantu siat a resonare de s'orìgine de su Ròdanu (Saussure).

Sa noidade de Saussure pertocat a sas cosas e a sas cosas de sa linguìstica: dae inoghe sa distintzione intra linguìstica sincrònica e linguìstica diacrònica e sa nàschida de sa linguìstica comente iscièntzia moderna.

Bibliografia

• Fonte: Ferdinand de Saussure, Introduzione al 2^o corso di linguistica generale (1908-1909), iscritu contivizadu dae Robert Godel, editzione italiana contivizada dae Raffaele Simone, Ubaldini, Roma 1970.
• La linguistica strutturale, Lepschy, Giulio C. (1990), editzione noa, Einaudi. (ISBN 88-06-11796-3)
• Zuckermann, Ghil'ad (2003), Language Contact and Lexical Enrichment in Israeli Hebrew, Palgrave Macmillan (ISBN 9781403917232)

Boghes ligadas

• Arfabetu
• Limba sarda
• Limbas de sa Sardigna
• Lista de sas limbas
• Famìlias linguìsticas
• Linguìstica Computatzionale