Anatomia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Anatomia de su corpus umanu de Juan Valverde de Amusco, Roma 1559
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'anatomia est sa summa de sas disciplinas sientìficas chi istùdiant in manera morfològica su corpus de sos èsseres bividores: su corpus umanu (anatomia umana), de sos animales (anatomia animale), de sas prantas (anatomia vegetale).[1][2] Depet su nùmene suo a su mètodu printzipale de iscumbata suo, sa dissetzione, abarrada de importu fundamentale fintzas in època moderna, pro cantu integrada dae unos àteros mètodos de chirca modernos e perfetzionados.

Sa "partzidura seghende" est unu de sos mèdios de istùdiu de custa sièntzia, chi diat pòdere èssere fintzas mutida "Anatomia setòria", chi at rapresentadu e rapresentat galu oe sa base de sa morfologia[3][4].

Partziduras de s'anatomia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'anatomia benit partzida in anatomia animale (zootomia) e vegetale (fitotomia).

S'istùdiu de sas relatziones intre èsseres diversos o òrganos de èsseres diferentes benit narada anatomia cumparada; cando est limitada a una genia animale ebbia benit narada anatomia ispetziale.

Prima rapresentante de s'anatomia ispetziale est s'anatomia umana; custa podet essere ligada a puntos de bista diferentes.

Dae su puntu de bista mèigu cunsistet in su connoschimentu de sa forma, positzione, medida, variantes, isvilupu e interrelatzione de sas vàrias alas de su corpus umanu in salude, e a custu istùdiu benint dados sos tèrmines anatomia umana descritiva o topogràfica.

Unu connoschimentu pretzisu de totu sas minujas anatòmicas netzèssitat de annos de osservatzione e lu tenent petzi pagos mèigos chi dèdicant sa vida issoro a sa chirca in custu àmbitu. Su corpus umanu est tantu cumplessu chi petzi unu nùmeru minore de anatòmicos umanos (narados fintzas anatomistas) connoschet totu sas minujas suas: medas s'ispetzializant petzi in carchi ala, che a su cherbeddu, sas intragnas, etc., mantenende unu connoschimentu generale bonu de su restu de su corpus.

S'anatomia topogràfica depet èssere imparada dae cada aspirante anatòmicu pro mèdiu de sa dissetzione repìtida e s'ispetzione de sos mortos. Est una casta de connoschimentu pro tzertos versos pretzisa a sa de unu pilota de aèreu, chi depet èssere pretzisa e a disponimentu in situatziones de apretu. Una preparatzione fata cun custa punnasi podet otènnere isceti cunsighende sa làurea in Meighina e Chirurgia, sa formatzione arta post-làurea e medas annos de esperièntzia in su campu, siat in s'àrea macroscòpica siat microscòpica, ma fintzas in sas aplicatziones clìnicas.

Dae su puntu de bista morfològicu, s'anatomia umana est un'istùdiu iscientìficu ispantosu chi tenet comente a ogetu s'iscoberta de sas càusas chi ant batidu a s'istrutura de oe de s'èssere umanu, e bisòngiat de su connoschimentu de unas àteras iscièntzias: s'istologia, sa tzitologia, s'embriologia e sa fisiologia.

Su Dutore Anatòmicu s'òcupat de chirca, de insegnamentu e de formatzione de sos Mèigos Ispetzialistas (Anatomia Clìnica, Anatomia Chirùrgica, Anatomia Radiològica, Anatomia Endoscòpica, Anatomia Isperimentale etc).

Duncas, pro acumprire custa professione est netzessàriu possedire fintzas connoschimentos fungudos de Fisiopatologia, de Metodologia Clìnica semeiòtica e de Patologia Chirùrgica.

S'anatomia patològica est s'istùdiu de sos òrganos malàidos. Cando chi sas disciplinas diferentes de s'anatomia normale, chi s'àplicant cun punnas medas, retzint una denominatzione particulare comente anatomia mèiga, chirùrgica, ginecològica, artìstica e superfitziale, sa cumparàntzia anatòmica de sas etnias diferentes faghet parte de sa sièntzia de s'antropologia fìsica o de s'anatomia antropològica.

Illustratzione publicada in sos Acta Eruditorum de su 1691 relativa a sa retzensione de s'òpera de Frederik Ruysch Observationum Anatòmicu-chirurgicarum centuria

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Giuseppe Anastasi et Al., Trattato di Anatomia Umana, Edi ermes.
  2. (IT) Cunningham - Romanes, Cunningham' s Trattato di anatomia umana, Piccin.
  3. (IT) Giulio Chiarugi - Luigi Bucciante, Istituzioni di anatomia dell'uomo, Piccin.
  4. (IT) Drake R.L., Vogl A.W., Mitchell A.W.M., ANATOMIA DEL GRAY - I fondamenti, a incuru de Pietro Gobbi et Al., Edra edizioni.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Alessandro Benedetti, Historia corporis humani, 1502
Realdo Colombo, De re anatòmica, 1572
  • Anothomia de Mondino de sos Liuzzi.
  • Anatomicae, sive de historia corporis humani de Alessandro Benedetti.
  • Atlas de anatomias pathologique du corps humain de Jean Cruveilhier.
  • De humani corporis fabrica de Andrea Vesalio.
  • De re anatòmica de Realdo Colombo.
  • Observationes anatomicae de Gabriele Falloppia.
  • Anatomia de sas prantas de Marcello Malpighi.
  • Adversaria anatòmica de Giovanni Battista Morgagni.
  • Anatomia generale aplicada a sa fisiologia e a sa meighina de Marie François Xavier Bichat.
  • Icones anatomicae quotquot sunt celebriores ex optimis neoteoricum operibus summa diligentia deromptae et collectae de Leopoldo Marco Antonio Caldani e Floriano Caldani.
  • Manuel de anatomias descriptive du corps humain de Jules Cloquet.
  • Tabulae Anatòmica de Julius Casserius.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeBNE (ESXX525078 (data) · BNF (FRcb11953082s (data) · GND (DE4001895-7 · LCCN (ENsh85004835 · NARA 10666355 · NDL (ENJA00564479