Anatomia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Anatomia de su corpus umanu de Juan Valverde de Amusco, Roma 1559

S'anatomia est su cumone de sas disciplinas sientìficas chi istùdiant in manera morfològica su corpus de sos èsseres bividores: su corpus umanu (anatomia umana), de sos animales (anatomia animale), de sas prantas (anatomia vegetale).[1][2] Depet su nùmene suo a su mètodu printzipale de iscumbata, sa dissezione, abarrada de fundamentale importu fintzas in època moderna, pro cantu integrada dae unos àteros modernos e apperfessionados mètodos de iscumbata. Sa "partzidura seghende" est unu de sos mèdios de istùdiu de custa sièntzia, chi in manera prus cabale diat pòdere èssere mutida "Anatomia settoria", sa cale at rapresentadu e rapresentat galu oe, sa base de sa morfologia[3][4].

Partziduras de s'anatomia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'anatomia benit partida in anatomia animale (zootomia) e vegetale (fitotomia).

S'istùdiu de sas relatziones tra èsseres diversos o òrganos de èsseres diferentes benit narada anatomia comparada; cando est limitada a una sola zenia animale, benit narada anatomia ispetziale.

Prima rapresentante de s'anatomia ispetziale est s'anatomia umana; custa podet essere ligada a diversos puntos de bista.

De su puntu de bista mèdicu cunsistet in su connoschimentu de sa cabale forma, positzione, medida, variantes, isvilupu e interrelatzione de sas vàrias alas de su corpus umanu in salude, e a custu istùdiu benint datos sos tèrmines anatomia umana descritiva o topogràfica.

Unu connoschimentu accuradu de totas sas minudas anatòmicas netzèssitat annos de osservatzione e est possedida solu de pagos mèdicos chi dèdicant sa vida issoro a sa chirca in custu àmbitu. Su corpus umanu est gai complessu, chi petzi unu restrintu nùmeru de anatòmicos umanos (narados fintzas anatomistas) connoschet totus sas minudas suas: medas s'ispetzializant solu in carchi ala, comente a su cherbeddu, sas intragnas, etc., mantenende unu bonu connoschimentu generale de su restu de su corpus.

S'anatomia topogràfica depet èssere imparada dae onzi aspirante anatòmicu tràmite sa repìtida dissezione e ispetzione de sos mortos. Est unu tipu de connoschimentu pro tzertos versos prètzisu a cussa de unu pilota de aèreu, depet èssere pretzisa e disponìbile in situatziones de apretu. Una tale preparatzione faghet a segudare isceti cunsighende sa làurea in Meighina e Chirurgia, s'arta formatzione post-làurea e diversos annos de esperièntzia in su campu, siat in s'area macroscopica chi microscòpica, ma fintzas in sas aplicatziones clìnicas.

De su puntu de bista morfològicu, s'anatomia umana est un'affascinante istùdiu sientìficu chi tenet comente a ogetu s'iscoberta de sas càusas chi ant batidu a s'atuale istrutura de s'èssere umanu, e netzèssitat su connoschimentu de unas àteras sièntzias: s'istologia, sa citologia, s'embriologia e sa fisiologia.

Su Dutore Anatòmicu s'òcupat de chirca, de insegnamentu e de formatzione de sos Mèdicos Ispetzialistas (Anatomia Clìnica, Anatomia Chirùrgica, Anatomia Radiològica, Anatomia Endoscopica, Anatomia Isperimentale etc). Duncas, pro acumprire custa professione est netzessàriu possedire fintzas profundos connoschimentos de Fisiopatologia, de Metodologia Clìnica semeiotica e de Patologia Chirùrgica.

S'anatomia patològica est s'istùdiu de sos òrganos malàidos. Mentras sas vàrias disciplinas de sa normale anatomia, chi s'àplicant a vàrias fines retzint una denumenatzione piessigna comente a anatomia mèdica, chirùrgica, ginecològica, artìstica e superfitziale, sa cumparàntzia anatòmica de sas diferentes etnias faghet parte de sa sièntzia de s'antropologia fìsica o de s'anatomia antropològica.

Illustratzione publicada in sos Acta Eruditorum de su 1691 relativa a sa retzensione de s'òpera de Frederik Ruysch Observationum Anatòmicu-chirurgicarum centuria

Nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Giuseppe Anastasi et Al., Trattato di Anatomia Umana, Edi ermes,
  2. Cunningham - Romanes, Cunningham' s Trattato di anatomia umana, Piccin,
  3. Giulio Chiarugi - Luigi Bucciante, Istituzioni di anatomia dell'uomo, Piccin,
  4. Drake R.L., Vogl A.W., Mitchell A.W.M., Ed. Italiana a cura di Pietro Gobbi et Al. (a cura di) ANATOMIA DEL GRAY I fondamenti, Edra edizionia ed.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Alessandro Benedetti, Historia corporis humani, 1502
Realdo Colombo, De re anatòmica, 1572
  • Anothomia de Mondino de sos Liuzzi.
  • Anatomicae, sive de historia corporis humani de Alessandro Benedetti.
  • Atlas de anatomias pathologique du corps humain de Jean Cruveilhier.
  • De humani corporis fabrica de Andrea Vesalio.
  • De re anatòmica de Realdo Colombo.
  • Observationes anatomicae de Gabriele Falloppia.
  • Anatomia de sas prantas de Marcello Malpighi.
  • Adversaria anatòmica de Giovanni Battista Morgagni.
  • Anatomia generale aplicada a sa fisiologia e a sa meighina de Marie François Xavier Bichat.
  • Icones anatomicae quotquot sunt celebriores ex optimis neoteoricum operibus summa diligentia deromptae et collectae de Leopoldo Marco Antonio Caldani e Floriano Caldani.
  • Manuel de anatomias descriptive du corps humain de Jules Cloquet.
  • Tabulae Anatòmica de Julius Casserius.

Boghes curreladas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Istòria de s'anatomia
  • Anatomia umana
  • Anatomia comparata
  • Anatomia de sos mammìferos

Unos àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Collegamentos esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Script error: No such module "Citazione"., subra Script error: No such module "Citazione"..
  • (Script error: No such module "Citazione".Script error: No such module "Citazione".) Script error: No such module "Citazione"., subra Script error: No such module "Citazione"..
  • (Script error: No such module "Citazione".) Script error: No such module "Citazione"., subra Script error: No such module "Citazione"..
  • (Script error: No such module "Citazione".) Script error: No such module "Citazione"., subra Script error: No such module "Citazione"..
  • (Script error: No such module "Citazione".) Script error: No such module "Citazione"., subra Script error: No such module "Citazione"..
  • (Script error: No such module "Citazione".) Script error: No such module "Citazione"., subra Script error: No such module "Citazione"..
  • Template:Thesaurus BNCF, in Template:Thesaurus BNCF Template:Thesaurus BNCF Template:Thesaurus BNCF, Template:Thesaurus BNCF Template:Thesaurus BNCF