Meteorologia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Mapa de temperaduras a sas 08:16 UTC de su 15 de freàrgiu de su 2005

Sa meteorologia est s'iscièntzia chi tratat s'istadu de su tempus in s'atmosfera de sa Terra.

Includet s'istùdiu de sas variatziones fitianas de sas conditziones atmosfèricas (Meteorologia Sinòptica), s'istùdiu de sas propiedades elètricas, òticas e àteras de s'atmosfera (Meteorologia Fìsica), s'istùdiu de su clima, sas conditziones mesas e estremas durante largos perìodos de tempos (Climatologia), sa variatzione de sos elementos meteorològicos a curtzu de sa terra in un'àrea minore (Micrometeorologia) e medas àteros fenòmenos.

S'istùdiu de sas capas prus artas de s'atmosfera costumat a implicare s'usu de tècnicas e disciplinas ispetziales, e retzit su nùmene de Aeronomia.[1]

Su tèrmine Aerologia s'àplicat a s'istùdiu de sas conditziones atmosfèricas a calesi siat artura.

Sa parte de sa meteorologia chi istudat sas temporadas si nùmenat Brontologia.

Bisogniat distìnghere intre sas conditziones puntuales e s'evolutzione sua, mentovadu tempus atmosfèricu, e sas conditziones mesas durante unu largu perìodu, chi si connoschet comente a clima de su logu o regione.

Importàntzia de sa meteorologia[modìfica | edit source]

Carchi sìmbulu usadu in preditziones meteorològicas

Pro mèdiu de s'istùdiu de sos fenòmenos chi acontessent in s'atmosfera sa meteorologia proat de definire su clima, annuntziare su tempus, cumprèndere s'interatzione de s'atmosfera cun àteras subsistemes, etz

Sa connoschèntzia de sas variatziones climàticas est istada semper de summa importàntzia pro s'isvilupu de s'agricultura, sa navigatzione, sas operatziones militares e sa vida in generale.

Pro custu dae sa prus remota antighidade si tenet costàntzia de sa pompiadura de sos cambiamentos in su clima, assòtziende su movimentu de sos astros cun sas istatziones de s'annu e cun sos fenòmenos atmosfèricos. Sos antigos egitzianos assòtziaiant sos ciclos de crèschida de su Nilo cun sos movimentos de sos isteddos ispiegados dae sos movimentos de sos deos. Sos babilonesos annuntziaiant su tempus ghiende·si pro s'aspetu de su chelu.

Est gosi chi sos satzerdotes de totu sas religiones sunt intervènnidos comente a mediadores intre su pobulu bisòngiosu e sos deos, organizende sas pregadorias. Gràtzias a custa burocratizatzione, si nos oferit oe una fonte de informatzione de sa climatologia pretèrita, de manna importàntzia pro s'istùdiu de s'evolutzione climàtica.

Fenòmenos atmosfèricos[modìfica | edit source]

Sos fenòmenos atmosfèricos si podent classificare in:

  • Aèreos, comente su bentu.
  • Aquosos, comente s'abba, su nie e su pedra
  • Lughentes, comente s'aurora boreale o s'arcu iris
  • Elètricos, comente su lampu.

Sa pressione, sa temperadura e s'umidade sunt sos fatores climàticos fundamentales in s'istùdiu e in sa preditzione de su tempus. Sa temperadura, assuzetada a numerosos bantzigamentos, s'agatat cunditzionada, intre àteros plùrimos fatores, pro sa latitùdine e pro s'artària subra su livellu de su mare.

Bidide puru[modìfica | edit source]

  • Benet Viñes, meteoròlogu, at fatu su primu pronòsticu de tziclone formuladu iscientificamente dae su mundu. At naradu sas Leges Viñes subra uraganos.

Ligàmenes esternos[modìfica | edit source]

  • Chapman, Sydney. The Thermosphere - the Earth's Outermost Atmosphere. Academic Press, 1960, p. 4. ISBN 978-0-12-582050-9.