Telecomunicatzione

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Còpia de su telèfonu originale de Alexander Graham Bell in su Museu de sas Artes e Mestieris in Parigi.

Sa telecomunicatzione, abbreviatzione TLC, est sa faina de trasmissione a longa distàntzia (tele) de signales, paràulas e immàgines tra duas o prus sugetos mediante aparatos eletrònicos pro mèdiu de unu canale fìsicu de comunicatzione.

Sas ampras aplicatziones tecnològicas de sas telecomunicatziones podent essere classificadas in duos grupos: a) tecnologias de s'informatzione; b) tecnologias de s'informatzione e de sa comunicatzione (acrònimu ICT).[1] S'ampra difusione issoro in s'atuale sotziedade at dadu chintu - pro mèdiu de mèdios de comunicatzione de massa comente a telèfonu, ràdiu e televisione - a s'atuale sotziedade de s'informatzione; annotamala sas telecomunicatziones sunt unu de sos setores chi contant de prus de sa gai narada sa de tres rivolutziones industriales.

Determinante annotamala est s'influssu de sas modernas telecomunicatziones e in generale de s'ICT in sa nàschida e in s'isvilupu de sa gai narada New economy e ancora prus in generale in s'evolutzione tecnològica e sotzio-econòmica de sa sotziedade moderna, tzitende a esèmpiu s'abbentu de tres mannos rivolutzionet tecnològicas de sos annos imbenientes a su 2000, cales sos telèfonos tzellulares, sa retze Internèt e su GPS.

Sas infrastruturas de telecomunicatziones sunt divenidas duncas una risursa in manera tale istratègica, e in su matessi tempus crìtica, a s'internu de cada Istadu, a su puntu de nde permìtere s'isvilupu sotzio-econòmicu e sa rispetiva fortza econòmicu-polìtica a livellu internatzionale finas a rechèrrere su ricursu a formas dillindadas de amparu o seguridade. Sas mannas sotziedades o cumpangias de telecomunicatziones benint at dadu Telco e su setore in su mundu otzidentale, comente a pro unos àteros setores industriales, est coladu in sos annos de formas de monopòliu istatale a sa privatizatzione in antis e a s'imbeniente liberalizatzione.

Nòdidas[modìfica | edit source]

  1. De s'inglesu